PLANTAR CARA A LA VERGONYA

Diumenge passat, al programa L'Ofici de Viure, es va gravar un programa sobre la vergonya.
En aquest programa hi ha una curta intervenció meva on apunto el que els alumnes de 6è de l'escola van opinar sobre el tema de la vergonya. Us adjunto el link del programa EM MORO DE VERGONYA.
http://www.catradio.cat/audio/631512/Lofici-de-viure-Em-moro-de-vergonya


A banda del programa us adjunto alguns pensaments més sobre la vergonya. 

La vergonya és un sentiment social que vivenciem en presència de les altres persones.

Associo el sentit de la vergonya  amb:

•  Autoestima,
•  Seguretat  personal                     
•  Equilibri 
•  Benestar  personal.

Són termes correlatius i indicatius de la quantitat de vergonya que podem passar. És a dir, el grau de vergonya que jo pugui sentir depèn del grau d’autoestima i seguretat personal que tingui. Si  jo m’estimo i em sento segura de mi mateixa, és possible que vivenciï menys moments de vergonya.

Per superar la vergonya és important l’autoconeixement emocional i aprendre a estimar les característiques personals;  les nostres fortaleses i les limitacions que ens caracteritzen. 

Acceptar igualment que no som perfectes i que les persones som i tenim talents diferents i per tant no hem de competir o avergonyir-nos perquè,  no podem ser bons en tot.

La majoria de les persones hem pogut sentir vergonya en algun moment determinat. Hem pogut sentit ganes de voler desaparèixer d’una situació concreta Ens hem pogut enrojolar, en sentir-nos objecte de l'atenció d'algú.

Sentir vergonya no és bo ni dolent, simplement és un fet que passa i, fins i tot, diria que és bo vivenciar-la per tenir-ne idea, per coneix-se’ns millor  i  per poder modificar o canviar aspectes de millora personal. 

Amb els anys i les vivències, les persones aprenem estratègies i eines per afrontar i superar la vergonya.

Hi ha persones que no senten vergonya. No podem obviar que hi ha poca-vergonyes i  altres persones, com ara els autistes, que no poden sentir vergonya degut al seu trastorn. Igualment, els nens molt petits tampoc senten vergonya, perquè el seu pensament social encara no està desenvolupat, però, a mida que van creixent,  aprenen a suposar el que l’altre pensa d’ells i és llavors quan comencen a sentir-la.

Si parlem de vergonya, cal remarcar la importància del tipus de comunicació que establim amb les persones amb qui ens relacionem. Com a mestra, crec que els docents hem d’ensenyar als infants a comunicar-se assertivament i sense ridiculitzar els altres. Atenuant, si cal,  les situacions que provoquen vergonya o malestar en les altres persones.

A l’escola on treballo hem parlar d’aquest tema amb els alumnes de 6è i m’agradaria que llegíssiu el què opinen:

-         La vergonya es veu i és nota.

-         Les persones afrontem la vergonya de formes diferents.

-         Només cal tenir vergonya quan fas una malifeta.

-         Tenir vergonya no vol dir ser inferior.

-         Les situacions noves creen més vergonya i inseguretat.

-         Podem aprendre de la vergonya.

-         + edat, + seguretat i – vergonya i sentit del ridícul.

-         Quines reaccions físiques sentim amb la vergonya?: Ens posem vermell, nerviosos, tremolem, plorem, podem marxar corrents, quedar-nos en blanc,  etc.

-         Què pensem quan sentim vergonya? Vull desaparèixer, se’n riuen de mi que la terra em mengi, què pensaran perquè m’he posat vermella?

-         Què fem quan sentim vergonya? Ens tapem la cara, sortim corrents,

I per acabar voldria dir-vos una expressió que l’Alba ha dit i m’ha semblat magnífica: Cal plantar cara a la vergonya! 

M. Teresa Abellán Pérez, mestra i psicopedagoga de l'Escola Josep Gras de Sant Llorenç Savall