GUANYADORA DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA DE FEBRER

L'Annabel Torrent, mare de la Maria Fernandez de P4, ens va enviar aquesta fotografia de carnestoltes

 tant maca i que està tant de moda 

amb el títol: La Maria disfressada d'abella Maia!!

Moltes gràcies per la vostra col·laboració...

PREMI: Macedònia (nova generació)

Macedònia presenta el disc Desperta, amb la nova generació del grup: la Paula, la Carlota, la Irene, la Maria i la Sara. Les cançons de Macedònia s'atreveixen a parlar de tot el que envolta els nens, tant de les alegries com de les tristeses, tant de les banalitats com de les reflexions més profundes amb una música àgil, fresca i divertida.

EL MEU FILL TÉ TICS. M'HE DE PREOCUPAR?

Font: NYU Child Study Center
Data de publicació: 21/12/2012

Els tics són bastant freqüents en nens, però molts pares no saben com actuar quan apareixen. Us oferim alguns consells pràctics per tractar un nen amb tics.

Què són els tics?

Els tics són moviments sobtats (tics motors) o sons (tics vocals o fònics) repetits i ràpids. Són involuntaris, ja que el nen no pot controlar-los. No obstant això,poden desaparèixer parcialment per períodes variables. Els tics es classifiquen en simples i complexos.

• Els tics motors simples comprometen més d’un grup de músculs i es manifesten en forma de parpelleigs, girs del coll o encongiment d’espatlles.
• Els tics motors complexos es caracteritzen per moviments coordinats més lents i decidits, que comprometen més d’un grup de músculs, i que porten a saltar, ajupir-se o donar voltes repetidament.
• Els tics vocals simples consisteixen en un so, com el d’aclarir-se la gola, tossir o fer inspiracions pel nas.
• Els tics vocals complexos es caracteritzen per combinacions de sons, com la repetició de paraules, síl·labes o frases.

Els tics són molt comuns entre els nens. Estudis recents indiquen que fins al 25% dels nens en edat escolar presenta tics, almenys durant un breu període de temps (més d’un mes i menys d’un any), són els tics coneguts comtics passatgers.

En canvi, els tics crònics (que persisteixen més d’un any) són menys comuns, però no infreqüents. Les últimes investigacions indiquen que els trastorns per tics crònics són més habituals del que es sostenia anteriorment. El trastorn de Tourette és un trastorn per tics crònics que es caracteritza per tics tant motors com vocals presents durant més d’un any. Els tics i els trastorns per tics són més comuns entre els nens que entre les nenes.

Molts nens amb símptomes de tics lleus ni tan sols són conscients d’aquests moviments o sons, per la qual cosa no suposen un problema ni fan patir al petit. No obstant això, alguns nens sí pateixen a causa dels tics. Aquest patiment es pot manifestar en forma de molèsties físiques, com mal de cap o de coll, o de sofriment emocional, com el sentiment de vergonya per tenir tics. Si bé són involuntaris, la majoria de nens aprèn a suprimir els tics a l’escola i a d’altres situacions socials, la qual cosa deriva en un augment dels tics durant la tarda, mentre són a casa. D’altra banda, la supressió dels tics pot provocar un cansament o fatiga excessius.


Què podem fer els pares?

• Si el teu fill no s’adona dels tics però aquests són visibles per als altres, serà útil establir amb ell una xerrada de suport sobre els tics perquè el nen arribi a advertir-los.
• Si el teu fill se n’adona, pot ser de gran ajuda fer-li preguntes directes sobre els problemes que li ocasionen els tics, com mals de cap o de coll, altres símptomes físics, o qualsevol preocupació o sensació de vergonya a causa dels mateixos.
• Encara que els tics no li estiguin provocant un patiment o disminució funcional, el nen es sentirà reconfortat en conèixer la teva preocupació i interès sobre de quina manera experimenta els símptomes.
• Sovint, als nens els agrada que els seus pares "verifiquin" de tant en tant com se senten respecte als seus tics.
• Assegura’t que el teu fill porta una vida sana i activa, que mengi bé, que dormi prou i que participi en activitats entretingudes. La majoria dels tics no interfereixen en les activitats quotidianes i són menys problemàtics quan es duen a terme activitats plaents orientades.
• Com que l’angoixa i les situacions noves o d’estrès intensifiquen transitòriament els tics, és útil fomentar la relaxació i la diversió.

Estratègies per dominar els tics:

• Si el nen se sent avergonyit pels tics o aquests interfereixen en els estudis o a casa, és útil assignar una "habitació per als tics": un espai privat al qual el nen pugui dirigir per períodes breus de temps per deixar sortir els tics. Habitualment, els llocs tranquils i l’atenuació dels estímuls, l’excitació i l’angoixa faciliten la disminució dels símptomes.
• Per alleujar els tics, és molt útil permetre al nen sortir de classe a estones.
• La realització de tècniques de relaxació, com exercicis de respiració, pot ser de gran ajuda.
• Si els tics resulten embaràs en situacions socials, com escopir o mossegar-se la camisa, pots induir el nen a desenvolupar estratègies de substitució dels tics. Per exemple, se li pot ensenyar a escopir en un mocador en comptes de sobre si mateix o en els seus llibres, ja mastegar un xiclet sense sucre en lloc de mossegar la seva roba.

Què hem d’evitar?

• Evita cridar l’atenció sobre els tics del teu fill quan ni ell ni la seva mestra ni els companys els hagin notat. Molts tics no són evidents en grups infantils on el moviment constant és la norma.
• Evita demanar al teu fill que acabi amb els tics o els controli. Recorda que són involuntaris. Demanar-li a un nen que contingui un tic és com demanar-li a algú que contingui un esternut.
• No permetis que el nen es sobreexciti o sigui estimulat per altres persones. En molts nens, els tics augmenten en jugar amb videojocs agressius o excitants.

Quan hauríem de buscar ajuda professional?

És aconsellable pensar en una avaluació professional en els següents casos:

• Quan els tics persisteixen més d’un any.
• Quan s’adverteix que els tics fan patir el nen o la família.
• Quan s’adverteix que els tics estan interferint en el rendiment escolar i en la vida social i familiar.

ELS NENS I L'ANSIETAT: QUAN NO ÉS NOMÉS QÜESTIÓ DE NERVIS

Font: About our kids
Data de publicació: 21/12/2012

L'ansietat és una emoció bàsica que experimentem 

tots els éssers humans. Com es presenta en els nens?

El teu fill s’inquieta massa en separar-se de tu, en anar a l’escola o per fets que encara no han passat? Repeteix sovint "què passaria si...?" Afirma sentir-se aïllat i sol? Té por que alguna cosa surti malament?

Si la resposta a aquestes preguntes és afirmativa, és possible que el teu fill pateixi ansietat. L’ansietat excessiva també es manifesta a través de símptomes físics, com mals de cap i d’estómac, mans humides i fredes, palpitacions, proximitat al desmai, nits d’insomni i una sensació generalitzada de tensió.


Què és l’ansietat?
L’ansietat és una emoció bàsica que experimentem tots els éssers humans. Sol aparèixer com a resposta normal a un perill o amenaça. Si bé tots sentim ansietat en diferent mesura i en diferents moments de la vida, en resposta a l’estrès, l’ansietat que comporta problemes és la que empitjora amb el temps.

A mesura que els nens creixen, hi ha moments en què tenen por o perceben el perill: la foscor, els monstres o la por a caure de la bicicleta són exemples que suposen les primeres experiències d’ansietat. Per altres nens, aquests sentiments apareixen en situacions socials i d’avaluació, com ara fer un examen, conèixer a altres nens o ser objecte d’una broma.

És completament normal tenir sentiments d’ansietat en determinades situacions i a certes edats. Amb el temps, la majoria de nens aprèn que els monstres no existeixen, que els exàmens s’aproven estudiant i com han de respondre a una broma. No obstant això, per a altres nens, les sensacions d’ansietat són molt intenses o apareixen sovint. En lloc d’aprendre a dominar l’angoixa, aquests nens pateixen ansietat i se senten cada vegada pitjor. Afortunadament, l’ansietat té tractament. Més del 90% de les persones que es tracten per trastorns d’ansietat es recupera del tot.


Com es presenta en els nens?
L’ansietat en els nens és molt comú i pot manifestar-se de moltes formes:


1. Trastorn d’ansietat per separació:
L’angoixa per la separació de persones estimades i per canvis en situacions conegudes constitueix una part normal del creixement. Un nen que s’angoixa massa davant la separació quotidiana dels seus pares o de les persones encarregades de la seva cura pot estar patint aquest trastorn.

El plor, la necessitat d’aferrar-se a algú, o el sentiment de pànic davant la separació són indicadors molt comuns, així com una excessiva preocupació perquè alguna cosa pugui passar-los a ells o als seus éssers estimats. També suposen clars indicis que el nen tingui por que els pares no tornin a casa, o que no vulgui dormir sol i es negui a anar a l’escola.


2. Fòbia social:
A mesura que creixen, els nens es relacionen socialment amb altres nens, i també amb adults. No obstant això, alguns nens senten ansietat davant la proximitat de certes situacions socials.

Tenen dificultats per parlar en veu alta a classe, unir-se a una conversa, fer amics i parlar amb ells, fer-se valer o participar en les activitats de les classes d’educació física i de música. Aquests nens solen inquietar massa pel que pensen els altres i mostren una excessiva preocupació per si fan o diuen alguna cosa incòmode. Manifesten molta ansietat i eviten aquestes situacions per por a fer el ridícul o a ser objecte de crítiques.


3. Trastorn d’ansietat generalitzada (TAG):
Els nens amb aquest trastorn es preocupen per tot tipus de coses, des del rendiment escolar i la salut fins a qüestions familiars i el que passa al món. Si bé és normal mostrar preocupació, els nens amb TAG no poden deixar d’inquietar-se, encara que se’ls doni consell. Tendeixen, a més, a presentar símptomes com irritabilitat, alteracions del son i molèsties o dolors musculars causats per la preocupació.


Què pots fer per ajudar un nen amb ansietat?

• Encara que el més normal és que el pare o la mare vulguin ajudar al fill evitant o escapant de les situacions que l’angoixen, això només contribueix a perllongar la seva ansietat. En lloc de rescatar-lo, ajuda’l a afrontar les seves pors i elogia’l per cada intent que realitza per trobar una solució.

• Els nens imiten les conductes i emocions expressades pels pares i, quan necessiten orientació, es fixen en ells. Per això, és important que controls i dominis les teves pròpies reaccions davant situacions que provoquen angoixa i davant l’ansietat que pugui manifestar el fill.

• Pots ajudar el nen amb ansietat a adonar-se que els seus pensaments estan interferint en el seu rendiment, i encoratjar-lo a tenir idees més racionals i objectives que substitueixin els pensaments negatius automàtics.

Quan s’ha de buscar ajuda professional?

És normal que els nens s’angoixin de tant en tant. Si l’ansietat del teu fill s’intensifica i comença a interferir en el seu desenvolupament escolar o en les relacions amb els seus amics i familiars, és probable que necessiti ajuda professional.

Les investigacions indiquen que les intervencions cognitives i conductuals en nens amb ansietat resulten molt eficaces.

SENSE GLUTEN, SI US PLAU! COM CONVIURE AMB LA CELIAQUIA

Font: Mª Luisa Arroba, pediatra. Centro de Salud Universitario Pozuelo Estación, Pozuelo de Alarcón (Madrid). Asociación Española de Pediatría en Atención Primaria. 
Data de publicació: 20/04/2012

Un de cada cent nens i adolescents a Europa és celíac. La celiaquia és una malaltia intestinal induïda pel gluten, una proteïna present en els aliments que duen farina de blat, sègol, ordi i civada. De fet, moltes persones de qualsevol edat són celíaques però encara no ho saben, ja que no han estat diagnosticades. Us detallem els símptomes.

Per a les persones que pateixen la malaltia celíaca, prendre aliments amb gluten els provoca una inflamació intestinal que dificulta l’absorció de nutrients, com les sals minerals i les vitamines. Aquesta és una intolerància permanent que afecta individus amb predisposició genètica. Malgrat això, la celiaquia la pateix més el sexe femení: per cada nen intolerant al gluten hi ha dues nenes celíaques.

L’únic tractament realment eficaç que existeix per a la celiaquia és seguir una dieta estricta sense gluten per a tota la vida. Encara que qualsevol nen o adolescent hauria de seguir una alimentació sana i equilibrada, les persones celíaques han de cuidar-la encara més, tenint en compte les seves necessitats nutritives i hàbits culturals. És molt important prestar atenció a l’hora de consumir productes manufacturats o a granel, ja que poden contenir gluten encara que sigui en molt poca quantitat. Tots els celíacs han d’evitar ingerir aliments sense etiquetar, és a dir, sense saber del cert amb quins ingredients s’han elaborat.

La dieta recomanada per als qui pateixen celiaquia és la que es nodreix d’aliments naturals: carns, peixos, ous, llet i derivats, llegums, fruites, verdures, hortalisses i cereals sense gluten com el blat de moro o l’arròs. La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) aporta informació actualitzada sobre el contingut en gluten dels aliments, nous preparats comercials sense gluten, legislació, ajudes per a les famílies, les novetats en la investigació de la malaltia i propostes d’oci que tenen en compte les necessitats de les persones celíaques.

Pel que fa al diagnòstic de la celiaquia, es basa en els símptomes que el nen o adolescent pateix, una exploració, diverses analítiques i el fet de pertànyer a un grup de risc. Abans que s’elimini totalment el gluten de la dieta del teu fill o filla, li faran una biòpsia duodenojejunal. En el quadre següent, trobaràs els principals símptomes que ajuden a diagnosticar la celiaquia a l’edat infantil i l’adolescència.

HAN D'AJUDAR ELS PARES EN ELS DEURES ESCOLARS?

Font: El País
Data de publicació: 21/01/2013

Avui dia, els pares s'impliquen més que mai en els deures escolars dels fills, però no sempre de forma adequada. Un mal suport pot generar dependència del nen i transmetre-li la idea que és incapaç de fer-los ell sol.

Segons l’enquesta sobre els hàbits d’estudi dels nens espanyols de TNS Demoscopia, el 80% dels estudiants de primària i el 45% dels de secundària reben ajuda per fer els deures. Enrique Martín Criado, professor de Sociologia a la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, sosté que els pares dediquen diverses hores al dia a ajudar els fills amb els deures o a vigilar que els facin, una realitat que contrasta amb l’estès i fals discurs que el fracàs escolar es deu a que els pares no es preocupen per l’educació dels fills.

Gràcies a les millores en la conciliació laboral i familiar i a la millor formació dels pares, aquests van començar fa una dècada a involucrar-se més en l’ajuda en els deures dels fills. Segons explica la pedagoga Maite Rodríguez Estévez, que imparteix cursos per a educadors i terapeutes, “això ha fet que la relació entre pare i fill s’escolaritzi. El que importa són els resultats acadèmics. Tot gira al voltant d’aquesta necessitat i s’ha oblidat el fet d’inculcar valors, el joc, la responsabilitat... No hi ha temps per a altres coses durant les hores que passen junts”.

Implicar-se no significa fer els deures a l’alumne. “El pare ha d’adoptar la posició d’entrenador: organitzar i assessorar amb l’objectiu de millorar el rendiment, no córrer amb el jugador ni menjar les mateixes calories ni, per descomptat, patir les seves lesions”, argumenta la psiquiatra Orlanda Varela.

Les tasques s’han d’entendre com un compromís que l’alumne ha d’adquirir, però sense precisar de l’orientació constant d’una altra persona. En altres paraules, fer colzes sense ningú a la cadira del costat. Que els pares s’asseguin amb els nens a fer els deures genera dependència i, si el petit té dificultats, reforça la idea que no és capaç de fer-los ell sol.

A Finlàndia, aposten per l’aprenentatge cooperatiu i els deures a casa són individualitzats, per ampliar o investigar coneixement. És a dir, si, per exemple, un nen va malament en lectura, fa una activitat que tingui a veure amb això, si va malament en matemàtiques, farà problemes, etc.

Cal tenir en compte que també hi ha moltes diferències en les possibilitats de les famílies d’ajudar escolarment els fills. Els pares que tenen un menor nivell d’estudis només poden ajudar els nens durant els cursos inferiors de primària. I si intenten ajudar explicant conceptes que ells mateixos no van aprendre bé, poden fins i tot empitjorar les coses.

Molts estudis demostren que el rendiment acadèmic està molt associat a l’origen social de l’estudiant, la professió dels pares, l’estructura de la família i, finalment, el gènere. És a dir, hi ha un desequilibri en les oportunitats educatives. Els pares amb estudis superiors poden ajudar els fills fins a cursos molt avançats. Això produeix una enorme desigualtat per origen social, que s’accentua a mesura que els nens pugen de curs. A això s’hi suma, a més, que les famílies amb més recursos materials poden contractar classes en acadèmies o particulars.

Segons el sociòleg Martín Criado, autor de La escuela sin funciones: crítica de la sociología de la educación, “És molt més igualitari i eficaç que els deures es facin a l’escola sota la supervisió de professors. Enviar-los a casa genera desigualtat, en traspassar part de la responsabilitat de la instrucció a les famílies. El col·legi deixa que actuïn totes les desigualtats de recursos culturals i econòmics entre uns i altres”.

---

CASAL DE SETMANA SANTA

LA QUARESMA

(festivitat mòbil en el calendari) 

40 DIES ABANS DE PASQUA FENT BONDAT!!

Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.

El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.

Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.

LA VELLA QUARESMA

Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa.

La seva missió és procurar que els més menuts no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix a la mainada.

                            “Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”

Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:

“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.

És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una ...
És que n’hi hem de treure una,
perquè pugui caminar"

FOTOGRAFIES CARNESTOLTES - 8 DE FEBRER

 

  

 

CARNESTOLTES

(festivitat mòbil en el calendari)

EL REI DELS POCA-SOLTES

Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…
L’Origen de la FestaAquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
1er dia de festa: EL DIJOUS GRAS
Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder.
Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient … Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
DIES DE CARNAVAL: El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras.
Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cop en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes.
Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les  disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.
Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori català podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles catalanes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls (el Ball de Gitanes, Ball de l'Home)
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.
Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.

DIJOUS LLARDER O DIJOUS GRAS

Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d'ou en aquest dia a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.

PROGRAMA DEL CARNESTOLTES 2013

LA CANDELERA

2 de febrer

"SI LA CANDELERA PLORA, L'HIVERN ÉS FORA ...     SI LA CANDELERA RIU, EL FRED ÉS VIU"

Així diu la dita popular més coneguda en referència a aquesta festivitat. I quin sentit té? Resulta que el dia de la Candelera, és a dir el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern:  fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s’acabi.
I si fem cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que ens queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s’acabi aquesta estació.
Orígens de la festa:
En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant. Ja en aquella època es feia una mena de celebració o ritual on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.
Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.
Una altra tradició lligada a La Candelera és la que relaciona aquesta data (2 de febrer) amb la data termini per desmuntar el pessebre. Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el pessebre just quan acaben les festes nadalenques, antigament  es mantenia el parament fins aquesta data

CONCURS DE FOTOGRAFIA DE FEBRER