Per què hi ha gent que embruta els
boscos?
Quan sortim a passejar pel bosc, o fem una excursió per la
muntanya, ens agrada gaudir de la naturalesa, de la pau i l’ambient de Natura
que es respira, dels paisatges i paratges naturals …
Però sovint (de vegades, massa sovint) aquests paisatges estan
bruts i plens de deixalles causades per l’home i la seva actitud incívica.
És molt important que eduquem als nostres fills i filles en
l’estimació i el respecte cap a la Natura, i els hem d’ensenyar que enlloc (però
menys al bosc o la muntanya) s’han de llençar coses al terra o malmetre
l’entorn.
Molesta moltíssim anar caminant i topar amb brutícia i
deixalles que embruten el paisatge i que, en moltes ocasions, són nocius per a
l’hàbitat i els animals (al bosc, per exemple, una ampolla de vidre pot
provocar un incendi un dia d’estiu amb molt sol).
Per què la gent ho tira? Per què està tant brut?
Per què ningú ho recull? … Aquestes són algunes de les preguntes
que ens fan les nostres criatures i a les quals a vegades és difícil trobar
resposta.
I no heu tingut mai el sentiment o les ganes de començar a
recollir tota aquesta brutícia?
Doncs aquesta és una activitat que, de tant
en tant, es pot fer i és molt reconfortant: si sortim a fer una passejada pel
bosc, no costa gens emportar-nos una bossa d’escombraries a la motxilla i anar
recollint la brossa que ens anem trobant pel camí. No es tracta de tenir la
sensació negativa d’estar recollint la brossa dels altres, sinó tenir el
sentiment positiu d’estar netejant allò que ens estimem i sabem apreciar: la
natura.
Amb aquesta activitat, els nostres fills prendran plena
consciencia del mal que s’està fent quan es tiren objectes, ampolles, bosses de
plàstic, llaunes, … o un simple tros de paper a la muntanya.
Potser ens dóna la sensació que no serveix de res el que estem
fent … que és un petit gra de sorra en un desert … però en realitat,
aquella ampolla o aquell tros de plàstic que hem agafat ara ja no hi és i ja no
està fent mal a la natura ni al paisatge.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada