divendres, 11 de gener de 2013

L'ESTRÈS I LA VIDA FAMILIAR


"....Em passo tot el dia corrent des que sona el despertador fins que me’n vaig a dormir (prepara esmorzars, acompanya els fills a l’escola, vés a la feina, treballa hores i hores, passa pel supermercat a comprar, prepara banys, sopars, ajuda amb els deures,...) i, finalment, sembla que t’asseus una estoneta al sofà, per petar la xerrada amb la família i no sé per què però al cap de cinc minuts no em recordo de la conversa i no em desperto fins que un dels meus fills o la meva parella em dona un cop de colze i em diu: Què no m’escoltes? Sempre fas el mateix..., no hi ha dret que m’ignoris! "

No només és habitual sentir una història com aquesta, sinó que cada cop és més freqüent trobar gent que a la pregunta “com estàs?” ens responen “molt estressats!!!” 
Autora: Anna Rosigue. Psicòloga. Col·laboradora de l’Escola de Pares de FaPaC i membre de IOIO – Educació Emocional.  

ESTÀS REALMENT ESTRESSAT?
No estic estressat si em sento amb un nivell d’activació alt, que fa que em senti amb ganes i predisposat a fer coses i, fins i tot, a superar reptes. Mantenir-se amb cert nivell d’activació és imprescindible per sentir-se bé. Per tant, mantenir a cert nivell “l’adrenalina” és bo. Això és estrès positiu.
Estic estressat quan em sento malament, trist, frustrat perquè penso que la situació em supera, i que no tinc capacitats o recursos suficients per superar-la. En aquest cas el nivell d’activació és excessiu. 
Sento que em passo el dia corrent amunt i avall, però que malgrat l’esforç que faig  no sóc capaç de fer bé la feina, d’educar i tenir cura dels meus fills, de ser una bona parella, etc. Sento que faci el que faci, la situació em supera constantment. Penso que “tot és molt difícil i complicat, que no puc superar-ho!”. Això fa que estigui nerviós i irritable i que salti per qualsevol cosa, em barallo constantment amb els meus fills, amb la parella i amb el meu entorn. Això és estrès negatiu.

QUÉ ÉS L'ESTRÈS?
L’estrès s’origina com una resposta corporal no específica (dilatació de les pupil·les, millora de l’audició i de la vista, tensió muscular, augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, etc.) davant de qualsevol demanda que se li fa a l’organisme. És com una resposta automàtica, d’origen genètic, similar a la dels animals, que ens capacita per valorar en pocs segons i de manera inconscient una situació com a amenaçant, nova o com a un desafiament i que el nostre organisme s’activi per afrontar-la. 
És natural que davant situacions desconegudes o d’incertesa, no puguem evitar aquest tipus de resposta corporal. Com, per exemple, quan els nostres fills ens demanen per primera vegada anar sols a l’escola, ens demanen o ens pregunten per primera vegada sobre el sexe, volen sortir de nit, etc. En el fons, el nostre cos ens està activant per afrontar correctament aquestes situacions, estem davant de l’estrès positiu.
A vegades l’estrès negatiu es va formant lentament com resultat de la magnitud i la quantia de les exigències: un llarg horari laboral, les frustracions i dificultats diàries de vida i de treball. L’estrès negatiu és el resultat del desequilibri entre les exigències i pressions a les quals s’afronta l’individu, per un costat, i els seus coneixements i capacitats, per un altre.     

L'ESTRÈS I LES RELACIONS FAMILIARS
L’estrès afecta la salut de la família. És molt difícil patir d’estrès sense que els altres el pateixin. Amb freqüència portem a casa l’estrès del treball o del carrer i fem que el cònjuge o els fills paguin per situacions que els són alienes, o a la inversa. Els pares o fills i les mares o filles tenen formes diferents de respondre a l’estrès. Els pares o fills tendeixen a allunyar-se, rondinar i tancar-se en si mateixos. Les mares o filles, amb freqüència, interpreten el comportament masculí com una falta d’amor cap a elles, però simplement és la reacció masculina a l’estrès. Les dones s’atabalen, reaccionen de forma exagerada per petites coses i se senten molt esgotades. Els homes, enlloc de brindar ajut a la dona pertorbada, s’enfurismen perquè ella està molesta, i la incomprensió d’ambdós agreuja la situació.

LES CAUSES DE L'ESTRÈS 
No són les circumstàncies que ens passen en sí mateixes les que ens causen la tensió, sinó la manera com les interpretem. Per exemple, de dues persones acomiadades d'un mateix treball, una es desespera en pensar en els seus compromisos, mentre que l’altra diu “he perdut aquest treball, però segur que m’està esperant un altre millor” i comença a buscar-lo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada