dimarts, 26 de febrer de 2013

EL MEU FILL TÉ TICS. M'HE DE PREOCUPAR?



Font: NYU Child Study Center
Data de publicació: 21/12/2012
img item





Els tics són bastant freqüents en nens, però molts pares no saben com actuar quan apareixen. Us oferim alguns consells pràctics per tractar un nen amb tics.

Què són els tics?

Els tics són moviments sobtats (tics motors) o sons (tics vocals o fònics) repetits i ràpids. Són involuntaris, ja que el nen no pot controlar-los. No obstant això,poden desaparèixer parcialment per períodes variables. Els tics es classifiquen en simples i complexos.
  • Els tics motors simples comprometen més d’un grup de músculs i es manifesten en forma de parpelleigs, girs del coll o encongiment d’espatlles.
  • Els tics motors complexos es caracteritzen per moviments coordinats més lents i decidits, que comprometen més d’un grup de músculs, i que porten a saltar, ajupir-se o donar voltes repetidament.
  • Els tics vocals simples consisteixen en un so, com el d’aclarir-se la gola, tossir o fer inspiracions pel nas.
  • Els tics vocals complexos es caracteritzen per combinacions de sons, com la repetició de paraules, síl·labes o frases.
Els tics són molt comuns entre els nens. Estudis recents indiquen que fins al 25% dels nens en edat escolar presenta tics, almenys durant un breu període de temps (més d’un mes i menys d’un any), són els tics coneguts comtics passatgers.

En canvi, els tics crònics (que persisteixen més d’un any) són menys comuns, però no infreqüents. Les últimes investigacions indiquen que els trastorns per tics crònics són més habituals del que es sostenia anteriorment. El trastorn de Tourette és un trastorn per tics crònics que es caracteritza per tics tant motors com vocals presents durant més d’un any. Els tics i els trastorns per tics són més comuns entre els nens que entre les nenes.

Molts nens amb símptomes de tics lleus ni tan sols són conscients d’aquests moviments o sons, per la qual cosa no suposen un problema ni fan patir al petit. No obstant això, alguns nens sí pateixen a causa dels tics. Aquest patiment es pot manifestar en forma de molèsties físiques, com mal de cap o de coll, o de sofriment emocional, com el sentiment de vergonya per tenir tics. Si bé són involuntaris, la majoria de nens aprèn a suprimir els tics a l’escola i a d’altres situacions socials, la qual cosa deriva en un augment dels tics durant la tarda, mentre són a casa. D’altra banda, la supressió dels tics pot provocar un cansament o fatiga excessius.


Què podem fer els pares?
  • Si el teu fill no s’adona dels tics però aquests són visibles per als altres, serà útil establir amb ell una xerrada de suport sobre els tics perquè el nen arribi a advertir-los.
  • Si el teu fill se n’adona, pot ser de gran ajuda fer-li preguntes directes sobre els problemes que li ocasionen els tics, com mals de cap o de coll, altres símptomes físics, o qualsevol preocupació o sensació de vergonya a causa dels mateixos.
  • Encara que els tics no li estiguin provocant un patiment o disminució funcional, el nen es sentirà reconfortat en conèixer la teva preocupació i interès sobre de quina manera experimenta els símptomes.
  • Sovint, als nens els agrada que els seus pares "verifiquin" de tant en tant com se senten respecte als seus tics.
  • Assegura’t que el teu fill porta una vida sana i activa, que mengi bé, que dormi prou i que participi en activitats entretingudes. La majoria dels tics no interfereixen en les activitats quotidianes i són menys problemàtics quan es duen a terme activitats plaents orientades.
  • Com que l’angoixa i les situacions noves o d’estrès intensifiquen transitòriament els tics, és útil fomentar la relaxació i la diversió.

Estratègies per dominar els tics:
  • Si el nen se sent avergonyit pels tics o aquests interfereixen en els estudis o a casa, és útil assignar una "habitació per als tics": un espai privat al qual el nen pugui dirigir per períodes breus de temps per deixar sortir els tics. Habitualment, els llocs tranquils i l’atenuació dels estímuls, l’excitació i l’angoixa faciliten la disminució dels símptomes.
  • Per alleujar els tics, és molt útil permetre al nen sortir de classe a estones.
  • La realització de tècniques de relaxació, com exercicis de respiració, pot ser de gran ajuda.
  • Si els tics resulten embaràs en situacions socials, com escopir o mossegar-se la camisa, pots induir el nen a desenvolupar estratègies de substitució dels tics. Per exemple, se li pot ensenyar a escopir en un mocador en comptes de sobre si mateix o en els seus llibres, ja mastegar un xiclet sense sucre en lloc de mossegar la seva roba.

Què hem d’evitar?
  • Evita cridar l’atenció sobre els tics del teu fill quan ni ell ni la seva mestra ni els companys els hagin notat. Molts tics no són evidents en grups infantils on el moviment constant és la norma.
  • Evita demanar al teu fill que acabi amb els tics o els controli. Recorda que són involuntaris. Demanar-li a un nen que contingui un tic és com demanar-li a algú que contingui un esternut.
  • No permetis que el nen es sobreexciti o sigui estimulat per altres persones. En molts nens, els tics augmenten en jugar amb videojocs agressius o excitants.

Quan hauríem de buscar ajuda professional?

És aconsellable pensar en una avaluació professional en els següents casos:
  • Quan els tics persisteixen més d’un any.
  • Quan s’adverteix que els tics fan patir el nen o la família.
  • Quan s’adverteix que els tics estan interferint en el rendiment escolar i en la vida social i familiar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada