Una llei molt polèmica que ha despertat el recel de tota la comunitat educativa
By César Márquez, on 16 de maig de 2013
Durant aquest mes s’aprovarà definitivament la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa i entrarà en vigor en el moment en què es publiqui al BOE. Ja fa més d’un any que es van anunciant poc a poc les mesures que s’aprovaran amb la llei, despertant el recel de la comunitat educativa. Ja s’han produït nombroses manifestacions en contra, la darrera va ser la massiva del 9 de maig, on tant professors, pares com estudiants d’escoles, instituts i universitats van sortir al carrer per clamar contra les retallades i la LOMCE. En teoria, la llei del ministre Wert té l’objectiu de disminuir l’elevada taxa d’abandonament escolar (24’9%) i la taxa d’atur juvenil (56%).
La idea del govern és que es pugui aplicar ja al proper curs en forma de proves i adaptació, per estar ja instaurada completament al curs 2014/2015. Durant els darrers mesos, el ministre s’ha reunit amb les Comunitats Autònomes i sindicats, però en tots els àmbits s’ha trobat amb el rebuig generalitzat. I és que amb la LOMCE, el Ministeri d’Educació té més poder per decidir els continguts dels temaris, un 65% en les autonomies amb llengua cooficial, com Catalunya, i el 75% la resta. El Ministeri decidirà els continguts de les assignatures troncals de primària, secundària i batxillerat, i per la resta fixarà objectius i criteris d’avaluació.
L’Associació de Mares i Pares i el professorat perd poder a favor de la direcció del centre i el Govern central. A més a més, com a forma d’avaluació, s’instauraran quatre exàmens d’avaluació final en acabar cada etapa educativa a Primària, ESO i Batxillerat. En aquests exàmens es posaran a prova els coneixements d’idiomes, matemàtiques, llengües i ciències. Seran necessaris per obtindre les titulacions i la prova de Batxillerat servirà per substituir la Selectivitat, com a forma per poder accedir a la Universitat. Al tercer curs de la ESO, es realitzarà una prova per detectar deficiències abans de poder passar de curs. Aquest sistema és nefast perquè els alumnes es centraran en aprovar els exàmens no en aprendre realment.
S’elimina la polèmica assignatura d’Educació per la Ciutadania, creada el 2006 i, a canvi, s’instaura ‘Educació Cívica i Constitucional’ a segon d’ESO i ‘Ètica’ a quart. Als 15 anys, els alumnes ja hauran de triar què volen seguir estudiant, així que el curs de quart d’ESO passa a ser un nou curs d’iniciació al Batxillerat, que té cinc vies a escollir: Ciències i Enginyeria, Ciències de la Salut, Humanitats, Arts i Ciències Socials. Per últim, la mesura més criticada és el tracte de les llengües cooficials, perquè, segons la Llei, si un alumne demana, en un centre català, que la seva formació sigui en castellà, la Generalitat li haurà de pagar un col•legi privat perquè la rebi. El que es presenta com un tracte equitatiu de totes les llengües del territori, no és més que una enganyifa i un atac al model d’immersió lingüística català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada