L'ENVEJA EN NENS, COM TRACTAR-LA?

Font: FAROS - Hospital Sant Joan de Déu 
Data de publicació: 07/01/2013

L’enveja és un sentiment molt comú entre els nens, però amb senzilles mesures es pot corregir.

L’enveja és aquell sentiment o estat mental en el qual existeix dolor o infelicitat per no posseir allò que té l’altre. Ja siguin béns, qualitats superiors o qualsevol altre tipus de cosa. Es defineix a vegades com a tristesa o malestar pel bé aliè i pot arribar a ser un veritable problema per a la persona envejosa.

L’enveja pot considerar-se com un sentiment negatiu i universal, ja que la majoria de les persones, en algun moment de la seva vida, arriben a sentir-la en major o menor grau. De fet, té conseqüències tant per la persona que la sent com per als que estan al seu voltant. Aquest sentiment, que es presenta en totes les edats, pot anar acompanyat d’un complex d’inferioritat, inseguretat i insatisfacció amb un mateix, envers els altres.

Segons Melanie Klein, psicoanalista austríaca creadora d’una teoria del funcionament psíquic i especialitzada en el desenvolupament infantil, l’enveja comença a aparèixer durant els primers anys de vida, quan el nen comença a relacionar-se amb el seu entorn familiar. En aquest context, si el nen se sent amenaçat per la pèrdua d’allò que vol, tindrà un sentiment de buit i desitjarà aconseguir tot allò que no posseeix o que creu que pot posseir. Això ho manifesta a través d’enrabiades, per la qual cosa és necessari calmar les seves angoixes, explicant-li i ensenyant-li a donar, per a que vagi aprenent a tolerar les frustracions i a controlar les conductes impulsives. Així, aprendrà a respectar les diferències i a valorar les seves pròpies qualitats.

El nen que se sent malament en el seu entorn intentarà per tots els mitjans aconseguir el que desitja. Per això la figura adulta ha de canalitzar l’ansietat davant els desitjos no complerts i explicar-li que a la vida no es pot tenir pas tot, i que algunes situacions resulten frustrants.

Sense aquesta ajuda per part de l’adult, segurament el nen generarà una personalitat bastant ansiosa i envejosa, ja que ningú li haurà ensenyar durant la seva infància a valorar les seves virtuts i a centrar-se en els seus objectius i no en els dels altres.

A més, els nens petits imiten constantment la conducta dels seus pares. Si aquests són envejosos hi ha moltes possibilitats que els nens també ho siguin. Per tant, és important que els pares intentin evitar comportaments i comentaris envejosos per a que els nens no puguin imitar-los o aprendre aquest tipus de conductes.

Els pares tenen la difícil tasca d’ensenyar als fills a saber diferenciar entre l’enveja i l’admiració: no és el mateix tenir enveja d’una persona que admirar-la i és bastant difícil per als petits entendre aquest tipus de conceptes, i poden arribar a confondre’ls.

L’objectiu de l’enveja és obtenir allò que no es té, tant en el terreny material, físic, d’actitud, etc. Combatre l’enveja pot ser difícil, per la qual cosa es va convertint en un repte constant en la vida quotidiana; però, a la llarga, aquesta pot convertir-se en amargura i temor a esdevenir una lluita constant de voler tenir o posseir allò d’un altre. Per aquest motiu és molt freqüent que la persona envejosa desenvolupi mecanismes de defensa, per exemple, devaluant a l’altre o minimitzant-lo, és a dir, criticant allò que li agrada en comptes d’acceptar que es tracta d’allò que en realitat li agradaria tenir. Per tant, en aquest cas, li dóna menys valor a allò que l’altre té per no sentir-se tant malament o culpable per estar desitjant allò aliè.

D’altra banda, hi ha qualitats que comunament són fàcilment envejables. Es tracta de cert tipus de característiques que observem en els altres i que estan lluny de les possibilitats de cadascun poder tenir-les. Això passa més sovint en els adolescents, per exemple, quan envegen qualitats físiques dels altres: ser més alt, més prim, etc. En aquests casos, de vegades arriben a entrar en un procés de dol.

Quan el sentiment d’enveja es torna molt intens pot arribar a ser destructiu. Això succeeix, en el pitjor dels casos, quan l’enveja no es pot controlar.


Com actuar amb un nen envejós?

És important aprendre a detectar els sentiments i conductes que poden generar enveja. En general, l’enveja afecta el nen en el seu benestar emocional i en les seves relacions interpersonals.

Els pares que tenen nens envejosos poden ajudar-los oferint-los mostres extres d’afecte, molt d’amor i de paciència. Necessiten que se’ls ajudi a entendre els sentiments, per a que aprenguin a diferenciar-los, per a que aprenguin dels seus errors i dels seus defectes i, sobretot, s’ha de posar èmfasi en allò que fan bé i en quines són les seves qualitats. D’aquesta manera, els ajudarem a fer front a situacions i a controlar-se, sobretot en els moments de rabioles i rebequeries que són tan difícils de controlar tant per part dels pares com, per descomptat, d’ells mateixos.

Si observem que el grau d’enveja no disminueix i suposa un problema pel nen, cal buscar ajuda psicològica.