ELS NENS I L'ANSIETAT: QUAN NO ÉS NOMÉS QÜESTIÓ DE NERVIS

Font: About our kids
Data de publicació: 21/12/2012

L'ansietat és una emoció bàsica que experimentem tots els éssers humans. Com es presenta en els nens?

El teu fill s’inquieta massa en separar-se de tu, en anar a l’escola o per fets que encara no han passat? Repeteix sovint "què passaria si...?" Afirma sentir-se aïllat i sol? Té por que alguna cosa surti malament?

Si la resposta a aquestes preguntes és afirmativa, és possible que el teu fill pateixi ansietat. L’ansietat excessiva també es manifesta a través de símptomes físics, com mals de cap i d’estómac, mans humides i fredes, palpitacions, proximitat al desmai, nits d’insomni i una sensació generalitzada de tensió.


Què és l’ansietat?
L’ansietat és una emoció bàsica que experimentem tots els éssers humans. Sol aparèixer com a resposta normal a un perill o amenaça. Si bé tots sentim ansietat en diferent mesura i en diferents moments de la vida, en resposta a l’estrès, l’ansietat que comporta problemes és la que empitjora amb el temps.

A mesura que els nens creixen, hi ha moments en què tenen por o perceben el perill: la foscor, els monstres o la por a caure de la bicicleta són exemples que suposen les primeres experiències d’ansietat. Per altres nens, aquests sentiments apareixen en situacions socials i d’avaluació, com ara fer un examen, conèixer a altres nens o ser objecte d’una broma.

És completament normal tenir sentiments d’ansietat en determinades situacions i a certes edats. Amb el temps, la majoria de nens aprèn que els monstres no existeixen, que els exàmens s’aproven estudiant i com han de respondre a una broma. No obstant això, per a altres nens, les sensacions d’ansietat són molt intenses o apareixen sovint. En lloc d’aprendre a dominar l’angoixa, aquests nens pateixen ansietat i se senten cada vegada pitjor. Afortunadament, l’ansietat té tractament. Més del 90% de les persones que es tracten per trastorns d’ansietat es recupera del tot.


Com es presenta en els nens?
L’ansietat en els nens és molt comú i pot manifestar-se de moltes formes:


1. Trastorn d’ansietat per separació:
L’angoixa per la separació de persones estimades i per canvis en situacions conegudes constitueix una part normal del creixement. Un nen que s’angoixa massa davant la separació quotidiana dels seus pares o de les persones encarregades de la seva cura pot estar patint aquest trastorn.

El plor, la necessitat d’aferrar-se a algú, o el sentiment de pànic davant la separació són indicadors molt comuns, així com una excessiva preocupació perquè alguna cosa pugui passar-los a ells o als seus éssers estimats. També suposen clars indicis que el nen tingui por que els pares no tornin a casa, o que no vulgui dormir sol i es negui a anar a l’escola.


2. Fòbia social:
A mesura que creixen, els nens es relacionen socialment amb altres nens, i també amb adults. No obstant això, alguns nens senten ansietat davant la proximitat de certes situacions socials.

Tenen dificultats per parlar en veu alta a classe, unir-se a una conversa, fer amics i parlar amb ells, fer-se valer o participar en les activitats de les classes d’educació física i de música. Aquests nens solen inquietar massa pel que pensen els altres i mostren una excessiva preocupació per si fan o diuen alguna cosa incòmode. Manifesten molta ansietat i eviten aquestes situacions per por a fer el ridícul o a ser objecte de crítiques.


3. Trastorn d’ansietat generalitzada (TAG):
Els nens amb aquest trastorn es preocupen per tot tipus de coses, des del rendiment escolar i la salut fins a qüestions familiars i el que passa al món. Si bé és normal mostrar preocupació, els nens amb TAG no poden deixar d’inquietar-se, encara que se’ls doni consell. Tendeixen, a més, a presentar símptomes com irritabilitat, alteracions del son i molèsties o dolors musculars causats per la preocupació.


Què pots fer per ajudar un nen amb ansietat?

• Encara que el més normal és que el pare o la mare vulguin ajudar al fill evitant o escapant de les situacions que l’angoixen, això només contribueix a perllongar la seva ansietat. En lloc de rescatar-lo, ajuda’l a afrontar les seves pors i elogia’l per cada intent que realitza per trobar una solució.

• Els nens imiten les conductes i emocions expressades pels pares i, quan necessiten orientació, es fixen en ells. Per això, és important que controls i dominis les teves pròpies reaccions davant situacions que provoquen angoixa i davant l’ansietat que pugui manifestar el fill.

• Pots ajudar el nen amb ansietat a adonar-se que els seus pensaments estan interferint en el seu rendiment, i encoratjar-lo a tenir idees més racionals i objectives que substitueixin els pensaments negatius automàtics.

Quan s’ha de buscar ajuda professional?

És normal que els nens s’angoixin de tant en tant. Si l’ansietat del teu fill s’intensifica i comença a interferir en el seu desenvolupament escolar o en les relacions amb els seus amics i familiars, és probable que necessiti ajuda professional.

Les investigacions indiquen que les intervencions cognitives i conductuals en nens amb ansietat resulten molt eficaces.