dilluns, 5 de desembre de 2011

TRASTORN DE L'ARTICULACIÓ DEL LLENGUATGE

LA DISLÀLIA

          La dislàlia és el trastorn de l’articulació del llenguatge més habitual, el més conegut i el més fàcil d’identificar. Consisteix en la dificultat per produir alguns sons, i acostuma a  presentar-se entre els tres i els sis anys. Normalment la dislàlia es produeix per una incorrecta funció dels òrgans perifèrics de la parla (llengua i llavis), sense que n’hi hagi lesions o malformacions.
          Quan els nens comencen a parlar, entre els 8 i els 18 mesos, ho fan amb força errors, ja que tenen una tendència a simplificar la parla perquè els sigui més senzilla. Més endavant, quan el nen va adquirint més habilitats en l’articulació, la seva pronúncia cada cop serà més fluida. Quan aquest procés no es duu a terme amb normalitat, comencem a parlar de dislàlia.
          Quan l’infant presenta aquest trastorn, normalment el que fa amb els sons que no pot  produir són omissions ( no produeix el so dins la paraula), substitucions (canvia el so que no pot produir per un altre) i distorsions ( fa un so diferent del que no pot produir).
          La dislàlia la podem classificar en tres grans blocs: les dislàlies orgàniques, que són les que presenten alguna malformació o anomalia en el òrgans que intervenen en la parla; les audiògenes, que serien les provocades per problemes auditius, i les funcionals, les més habituals i són provocades per un mal funcionament dels òrgans articulatoris.
         Les dislàlies més freqüents són: el rotacisme, que té a veure amb la dificultat de  pronunciar el fonema /r/, i es produeix així la substitució d’aquest so per un altre com /l/, /d/,etc. o bé afegir un altre so davant d’aquest, com per exemple la /d/ davant el so /r/; el sigmatisme o distorsió del fonema /s/, i el kappacisme , dificultat per produir el fonema /k/, el qual sol ser substituït per la /t/.
         Entre les causes més freqüents de la dislàlia trobem: poca habilitat motriu dels òrgans  articulatoris, dificultats amb la discriminació auditiva, com també són importants els factors ambientals, entre els quals destaquem una educació i unes circumstàncies socials poc favorables, i a vegades un model d’imitació incorrecte.
         Dins el tractament d’una dislàlia és necessari millorar la dinàmica respiratòria, exercitar la motricitat dels òrgans perifèrics de la parla ( llengua i llavis), treballar la discriminación auditiva i aprendre a articular correctament els fonemes.
         És molt important la intervenció precoç, perquè és necessari tot un procés per aconseguir corregir la dislàlia, i també perquè a vegades, quan un nen pronuncia malament un fonema, és objecte de burles per part dels seus companys i això el pot afectar de forma emocional o afectiva, desembocant en problemes d’inseguretat i timidesa.
          Per superar les dificultats en la producció dels fonemes, EL NEN HA DE FER UN GRAN ESFORÇ, i és per això que ÉS MOLT IMPORTANT QUE ELS PARES L’AJUDIN i estiguin al seu costat.

Article extret del diari de l’Ametlla del Vallès, núm. 55 (agost 2008)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada