COM EXPLICAR ALS FILLS EL DIVORCI O LA SEPARACIÓ DELS PARES

Font: KINDETZA, UIC/UAO, KidsHealth
Data de publicació: 18/10/2012

Cada nen reacciona de manera diferent davant la separació o el divorci dels pares segons l'edat, personalitat i circumstàncies, però hi ha maneres d'ajudar a passar-los per aquesta situació.

Per norma general, els fills experimenten una sensació general de desconcert davant la notícia de la separació o el divorci dels seus pares. No obstant això, la reacció posterior sol ser diferent en cada nen, ja que no existeix un mateix patró simptomàtic per a tots.

Quines reaccions dels teus fills pots esperar en aquests casos?

• La commoció, la tristesa, la frustració, l’enuig o la preocupació són els sentiments més comuns en els nens en els processos de divorci.
• L’ansietat, les dificultats a l’escola o amb els amics i els canvis en l’humor, en la gana o en el somni poden indicar la presència de problemes.
• Com més petit sigui el teu fill, més dificultat experimentarà per entendre la situació.
• Pot canviar el seu comportament, tornar-se rebel o deprimir-se. Cal estar especialment atent a aquests possibles canvis.

Els adolescents, en una franja d’edat en què canvia dràsticament la relació entre progenitors i fills, també reaccionen de diferents maneres a la separació dels pares:

• Apareix, sobretot, el sentiment d’enuig o de ràbia continguda cap als pares o cap a ell o ella mateixa per la impotència que sent davant la situació.
• Pot experimentar una sensació de sacsejada de la seva identitat: fins ara el seu punt de referència havia estat el model dels pares.
• Un altre sentiment habitual és el de pèrdua. La sensació de buit, les dificultats per concentrar-se, la fatiga, els pensaments recurrents o, fins i tot, els malsons són habituals.
• Sol establir una aliança amb un dels progenitors.

Donar la notícia de la separació o el divorci és tot un repte per als pares, sigui quina sigui l’etapa del desenvolupament en què es trobin els fills. Guia’t per aquests consells:

• Intenta que ambdós pares estigueu presents durant la conversa.
• Has adaptar-te a l’edat, grau de maduresa i temperament del nen.
• Has de transmetre-li un missatge fonamental: el que ha passat és un assumpte entre la mare i el pare, i el nen o nena no és culpable en absolut.
• Si és petit, explica-li què passa amb paraules molt senzilles.
• Informa’l sobre el que canviarà en la seva vida quotidiana i sobre el que no canviarà.

Abans de res, ofereix al fill tot el teu suport, i ajuda’l a expressar amb paraules els seus sentiments abans d’oferir-li altres formes materials de sentir-se millor. Altres bones idees per superar la separació o el divorci poden ser:

• Mantingues els conflictes, baralles i discussions, així com els comentaris dels aspectes legals del divorci, al marge dels nens.
• Redueix al mínim l’alteració de les rutines quotidianes del nen.
• Restringeix la negativitat contra l’altra part de la parella, el ressentiment i la tendència a donar-li la culpa, molt especialment si hi és present.
• Assegura’t que els dos pares continueu implicats en la vida del nen.
• No busquis suport en el teu fill, sinó en altres familiars adults, amics i, si cal, en professionals de la salut mental.

Has de tenir paciència amb tu i amb el teu/s fill/s si esteu passant per aquest procés. Els problemes emocionals, les pèrdues i el dolor que ocasiona una separació o un divorci requereixen cert temps per guarir-ho totalment. Tingues en compte que la gran majoria de nens superen la crisi familiar i en surten reforçats i més madurs. Aquests tràngols, encara que dolorosos, al cap del temps els sol fer més flexibles i tolerants.