dilluns, 25 de març de 2013

SETMANA SANTA i PASQUA

(festivitat mòbil en el calendari)
SETMANA SANTA: TEMPS DE PALMES, PALMONS i PROCESSONS
La Setmana Santa és el període que va des del Diumenge de Rams, just quan acaba la Quaresma, fins al Diumenge de Pasqua.
Les Passions: Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya i diversos pobles i viles tenen la seva pròpia representació. Es tracta d’una obra de teatre on la gent del poble escenifica els últims dies de vida de Jesús: la Passió, la Mort i la Resurrecció.
Potser les més conegudes i famoses són La Passió d’Esparraguera i La Passió d’Olesa de Montserrat. Les dues han estat declarades  Festes Tradicionals d’Interès Nacional, però n’hi ha moltes d’altres per tot el país.

LA PASQUA FLORIDA: Dilluns de Pasqua, just l'endemà del Diumenge de Resurrecció
Comença el període de celebració, per part del cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressuscitat.
Santuaris i ermites acullen, sobre tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s’hi poden veure processons, benediccions, ballades de sardanes, dinars populars ... El territori s’omple de festes, aplecs i trobades, i s’organitzen romeries.
Durant aquesta època també s’organitzen cantades de Caramelles. Les colles de cantaires van recorrent carrers i places oferint les seves cançons.

La Mona de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua. La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s’havia acabat. I la manera més simbòlica de fer-ho era regalant un pastís a la mainada (resulta que el mot Mona prové de la paraula d’origen àrab munna, que vol dir regal). La Mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena.
Tradicionalment, les Mones no eren de xocolata, sinó que simplement eren un pastis amb ous durs per sobre. Encara ara hi ha molts indrets a Catalunya on es troben les Mones tradicionals, però la majoria han evolucionat cap als pastissos que continuen tenint ous, però de xocolata. I amb els anys, els ous també s’han anat complementant o substituint per figures de xocolata que, fins i tot, es poden convertir amb creacions o obres d’art. Això si, quasi totes mantenen unes plomes de colors i uns pollets (com si haguessin sortit dels ous) que les fa molt característiques.

Cristians o no, tothom ho celebra o, almenys, les escoles fan festa i molta gent té vacances.
Els orígens de la festivitat estan basats, evidentment, en la cultura i tradició cristiana. Processons, rituals i representacions teatrals en commemoració als últims capítols de la vida de Jesús: quan arriba a Jerusalem i se’l proclama Salvador fins quan és crucificat i ressucita.
Els diferents dies que comprenen aquest llarga període tenen la seva historia cristiana i van molt lligades a tradicions que encara avui es mantenen.
Diumenge de Rams: Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem. Tal i sempre s’ha escenificat aquesta arribada, amb tota la població aixecant les palmes i les branques d’olivera i llorer, aquest dia es realitza la benedicció dels rams, les palmes i els palmons.
Processons  i Viacrucis de Setmana Santa: Enmig d’un silenci i la penombra transcorren les processons que representen dels últims moments de la vida de Jesús. Realment és digne de veure la solemnitat amb la què desfilen els diferents passos. Dijous, Divendres i Dissabtes Sants són els dies en què se celebren les processons més importants i n’hi ha arreu de Catalunya.
També hi ha moltes representacions del Viacrucis arreu del país, amb una alta participació popular.
Potser convé destacar-ne 3 que han estat declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional:
- La Processó de Verges (Dijous Sant). Passió vivent que inclou la “dansa de la Mort”
- Processó del sant Enterrament de Tarragona (Divendres Sant): Data de l’any 1550 i hi desfilen diferents confraries.
- Viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm (Divendres Sant): Passos i misteris des d’abans del 1730.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada