dissabte, 27 d’abril del 2013

QUÈ EN SABEM DEL TDAH?


Beatriz Mena Pujol, Rosa Nicolau Palou i Pilar Tort i Almeida
Membres d'Adana Fundació
Aquesta càpsula pretén donar resposta a les preguntes que es poden formular, no només els pares i les mares que tenen un fill o una filla amb un diagnòstic de Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat –ja que aquests reben ajuda i assessorament per part dels professionals- sinó també els altres pares.
En una situació com l’actual en què tots possiblement hem sentit a parlar d’aquest problema i, fins i tot, coneixem algun noi o noia que el pateix, cal que tinguem una informació prou contrastada que faciliti la comprensió d’aquesta problemàtica.
Més informació a: 
Pàgines webs interès
Multimèdia
  • Programa Fer de pares.TDAH: sempre mogut o sempre distret! Catalunya Ràdio. (emissió 26/08/2011) Durada: 23’11’’
  • Mares i pares amb TDAH: respostes a una vida d'interrogants. Programa Fer de pares, Catalunya Ràdio. (emissió 08/11/ 2011) Durada: 13:09
  • Canal Youtube FEAADAH(Federación Española de Asociaciones de Ayuda al Déficit de Atención e Hiperactividad)
  • El TDAH. Para todos la 2. TVE. (Emissió 28/03/2012) Durada: 29’
  • El TDAH y portarse mal. Para todos, la 2. (Emissió 08/02/2011) Durada: 8’40” (Valoració: entrevista a pares que han escrit un llibre i ho aborden de forma propera a les famílies) 
Lectures recomanades
  • http://www.trastornohiperactividad.com/sites/default/files/pdf/TDAH_Manual_Padres.pdf" target="_blank">Trastorno por déficit de atención con hiperactividad. Guía para padres y educadores. Burgos et al (2009) Unidad de Salud Mental Infantil y Juvenil Hospital Universitario Reina Sofía. Córdoba Universidad de Córdoba. Editorial Glosa: Barcelona
  • Mediateca de FEAADAH(Federación Española de Asociaciones de Ayuda al Déficit de Atención e Hiperactividad)
Xerrades i tallers
  • Trastorns de l’aprenentatge
  • Educació emocional
  • L’adquisició d’hàbits
Molts nois i noies hiperactius i amb dificultats per centrar l'atenció són diagnosticats amb el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat. Què en sabem del TDAH? Quines pautes hem de seguir?
Són nois i noies etiquetats per mestres, professors o serveis psicològics d’hiperactius. Des dels mitjans de comunicació també hem sentit a parlar del problema a través de notícies, espais de divulgació,...Però, què és la hiperactivitat?, què en sabem d’aquest trastorn complex que semblen tenir tants nens i nenes? El mateix nom ens porta a engany i ben aviat ens adonem que allò que caracteritza aquest trastorn no és únicament, ni principalment, un excés de moviment com la paraula "hiperactivitat" ens suggereix, sinó sobretot les dificultats que tenen aquests nois i noies per centrar l’atenció i també la impulsivitat.
EL TRASTORN PER DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT
Actualment es parla cada cop més de la hiperactivitat o dels joves  Hiperactius. Sembla que cada vegada se’n detecten més casos en els nostre país, però hem de ser cautelosos quan parlem de nens o joves hiperactius i saber si ens referim a un comportament que mostren només durant un cert període de temps o si ens estem referint al Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).
El TDAH és un trastorn o una malaltia que, segons diuen els estudis actuals, és d’origen biològic i  bàsicament hereditari. Així doncs, tot i que la manera d’educar al nostre fill/a influirà en el seu comportament, el nen o la nena amb TDAH neix amb aquest trastorn. D'altra banda, diem també que es tracta d’un trastorn crònic, o sigui, de llarga durada.
El TDAH es caracteritza per:
  • Falta d’atenció. Dificultats per mantenir l’atenció i concentrar-se en activitats llargues i dificultats per resistir-se a les distraccions.
  • Impulsivitat. Dificultats per controlar-se ells mateixos i comportar-se de forma reflexiva.
  • Hiperactivitat. Activitat motriu i/o vocal excessiva o inadequada. Per poder parlar de TDAH aquests símptomes han d’aparèixer abans dels set anys i han demanifestar-se en més d’un ambient. Per tant, no existeixen els nois o les noies que només són hiperactius a casa o només ho són a l’escola. A més a més, han d’interferir de forma significativa en la vida del nen o del jove (li ha de comportar problemes de conducta o dificultats escolars o altres dificultats importants d’adaptació en algun àmbit de la seva vida.)
En general, els símptomes de TDAH es comencen a observar clarament amb l’inici de l’escola i més concretament a 1r o 2n de primària que és quan al nen i la nena se li demana, sense que se li hagi d’estar a sobre contínuament, que sigui capaç de realitzar tasques com ara comportar-se de forma correcta i escoltar sense interrompre. És també en aquest moment quan l’horari comença ser més organitzat, no hi ha tant control constant i immediat per part de la mestra o el mestre i, per tant, s’exigeix a l’alumne/a que sigui més autònom en el seu treball.

QUÈ VOLEM DIR QUAN PARLEM DE FALTA D'ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ?
La falta d’atenció i concentració es caracteritza per una dificultat excessiva, en comparació als altres nens i nenes de la seva mateixa edat, a l’hora d’atendre i concentrar-se durant un període llarg de temps ja sigui fent feines d’escola o durant el joc. Aquests joves tenen dificultats per establir un ordre en les seves coses o en les seves feines, perden el material necessari per a treballar, sembla que no escoltin, obliden coses importants, rebutgen activitats que requereixen un esforç excessiu, cometen errors per deixadesa...
Sovint aquests símptomes fan que es consideri a aquests nois i noies, de forma errònia, com a despistats o desmemoriats. La capacitat d'atenció d'aquests nens o joves davant de jocs o feines que els agraden pot ser bona, però la seva capacitat d’atenció és variable. Com més avorrida i repetitiva és la tasca, pitjor és la seva capacitat d’atenció i concentració. Degut a això, és quan va disminuint el seu rendiment alhora que va augmentant l’exigència escolar o familiar i és quan ens comencem a adonar que quelcom no funciona de la forma correcta.
Els pares i els mestres que tenen un fill/a amb dèficit d'atenció diuen d’ell/a:“sembla que no escolti”, “somnia despert/a”, “no es pot concentrar”, “es distreu molt fàcilment”, “no pot treballar sense supervisió”, “no acaba les feines (o els jocs) que comença”, “salta d’una feina a una altra sense acabar-ne cap"

QUÈ ES LA IMPULSIVITAT?
La impulsivitat és una dificultat per controlar el que fem o el que diem. Aquests nois o noies tenen dificultats per pensar abans d’actuar, és a dir, els costa molt reflexionar abans de fer o de dir. Això fa que es precipitin quan parlen, que interrompin les converses, que siguin poc previsors, que planifiquin poc allò que han de fer, que facin comentaris fora de lloc... A la llarga, això els porta a problemes tant a l’escola com a la família o en el seu entorn social. Els pares i els professors/es acostumen a dir d’ells/es que “no saben esperar el seu torn”, “interromp les converses”, no valora el risc o el perill”, “actua sense pensar”, “respon a les preguntes sense acabar d’escoltar- les”. El comportament impulsiu que manifesten de forma involuntària fa que moltes vegades se’ls catalogui injustament donat que s’interpreta el seu comportament destorbador com a un símptoma de mala educació i falta de respecte.

QUÈ ÉS LA HIPERACTIVITAT?
S’entén la hiperactivitat com un excés de moviment inútil que no serveix per a la tasca que està fent el nen o el jove. Ens referim a un moviment que pot ser de les mans, dels peus, de tot el cos. Podem posar exemples com ara aixecar-se excessivament de la cadira sense motius i en situacions que es requereixi tot el contrari, donar cops a la taula amb la mà esquerra mentre s’està escrivint amb la dreta, moure els peus contínuament mentre s’estan fent els deures... 
La hiperactivitat, en alguns nens, també es manifesta parlant en excés i amb un discurs poc organitzat o fent sorolls amb la boca quan el que
cal és estar callat i treballant. Com es pot suposar, aquests nens i nenes solen tenir més dificultats que els altres a l’hora de realitzar activitats tranquil·les. Sempre que parlem d’hiperactivitat cal tenir present que s’ha de comparar amb el que seria normal en un altre nen o nena de la seva mateixa edat.
La hiperactivitat genera moltes dificultats al nen quan és més petit i dóna la sensació que no es controla, “no para quiet” en situacions com l’escolar en les quals aprendre a treballar assegut i callat té molta importància. De fet, però, la hiperactivitat és l’únic símptoma del trastorn que va desapareixent amb l’edat en tant que la manca d’atenció i la impulsivitat tendeixen a ser més persistents.
Els pares, les mares i els/les mestres solen dir d’ell/a: “sempre va amunt i avall”, “sembla que tingui un motor”, “no es pot estar assegut/da”, “no para de parlar”, “sovint fa sorollets amb la boca o canta”, “es mou constantment a la seva cadira”.

QUÈ HEM DE FER EN CAS DE SOSPITA DE TDAH
1. El primer que cal fer és acudir a un professionalque faci una valoració diagnòstica. Tinguem present present que molts dels símptomes dels que hem anat parlant són presents en multitud de nois i noies sense que per això hagin de patir un Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat. En moltes ocasions es tracta de comportaments aïllats que no són prou significatius, en altres casos poden ser comportaments normals en una determinada edat o fins i tot un problema de comportament que tingui elements comuns amb el TDAH però atribuïbles a pautes educatives errònies o a altres qüestions.
És important fer una avaluació a nivell mèdic, psicològic i pedagògic orientat a determinar les condicions físiques del nen, el seu estat emocional, les seves capacitats i el seu nivell d’aprenentatge. Amb això es podrà saber si els problemes de comportament i/o de rendiment escolar que presenta el nen o la nena són deguts al TDAH o bé a altres causes.
Hi ha nois i noies amb dificultats d’atenció i d’autocontrol que no tenen un deteriorament en la seva vida acadèmica o familiar. En aquests casos, no es podrà diagnosticar TDAH, però sí que es podran beneficiar de les mateixes pautes educatives que s’utilitzen amb nois i noies amb TDAH. Una avaluació completa del nen o del jove aportarà informació fonamental per establir el diagnòstic i també per a establir el pla terapèutic.
2. El tractament o teràpia que ha demostrat més eficàcia en els nens i els adolescents amb TDAH combina els següents elements: 
  • Tractament psicològic aplicat al noi o a la noia.
  • Formació de pares i mestres en pautes educatives per a treballar amb nois i noies amb els trastorn.
  • Medicació amb seguiment mèdic especialitzat.
  • Reforç escolar donat per professionals especialitzats. 
És imprescindible, per a treballar correctament amb nens i joves amb aquest trastorn, la col·laboració estreta entre els pares, el nen o el jove i el centre educatiu, essent el professional especialitzat el coordinador del procés. Com que durant el tractament van sorgint nous problemes cal anar revisant les actuacions per anar-s’hi adaptant.

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)