dilluns, 30 d’abril del 2012

CASALET 30 D'ABRIL


    


Anem a buscar flors al voltant de l'escola per enganxar-les al dibuix que estem fent
 




 

LES TREMENTINAIRES


La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.


 Em fet un ambientador per casa




Tothom a dinar!!!!


Sembla que s'ho han passat molt bé!!!!!







dijous, 26 d’abril del 2012

GESTIONAR LA RÀBIA

La ràbia és una emoció bàsica de l’ésser humà, com l’alegria, la por, la tristesa... Com qualsevol de les emocions bàsiques, té una funció adaptativa. La funció de la ràbia és defensar-nos d’una agressió, real o imaginada. 


L’expressió de les emocions és més o menys tolerada segons el context cultural. Per exemple, al Japó l’expressió emocional ha de ser molt mesurada perquè sigui acceptada socialment. Als països mediterranis, podem expressar de forma molt més oberta les nostres emocions, siguin negatives o positives, però també se’ns exigeix uns límits  d’expressió emocional que no podem creuar si no volem ser penalitzats socialment. Una de les emocions més penalitzades si “ens passem de la ratlla” és la ràbia. Per això aprendre a gestionar aquesta emoció ens pot ser molt útil. 

Us oferim aquestes recomanacions per aprendre a gestionar la ràbia: 


1. La ràbia és una emoció normal 

Com dèiem, la seva funció és defensar-nos d’una agressió de qualsevol tipus (un insult, una injustícia, una agressió física…). Sentir ràbia és una reacció completament normal per a un ésser humà, i no ens n’hem d’avergonyir ni sentir-nos culpables. 

2. La ràbia és energia, però s’ha de saber canalitzar 

La ràbia és l’emoció negativa que provoca més activació del sistema nerviós. Aquesta energia s’ha de saber canalitzar perquè no ens perjudiqui a nosaltres ni als que ens envolten. Si ens sentim rabiosos fins al punt que podem actuar de forma temerària o agressiva, una bona manera de canalitzar aquesta energia és l’exercici físic.  

3. Expresseu la ràbia abans que sigui massa intensa 

Quan ens sentim agredits, sovint reaccionem de forma visceral. En aquest estat emocional, les nostres reaccions difícilment seran mesurades i racionals. Com més ràbia sentim, més dificultat tindrem per controlar les nostres accions. És molt més prudent, doncs, expressar la nostra ràbia quan encara és controlable. 

4. Expresseu la ràbia en primera persona: estic enfadat, dolgut, per… 

Si expressem la ràbia en segona persona (tu m’has dit… tu m’has fet… tu tens la culpa de que jo…), la persona amb la qual parlem se sentirà agredida. Això pot tenir com a conseqüència que aquesta persona també reaccioni de forma irada i ens podem trobar en una situació d’escalada emocional molt difícil d’aturar. En comptes de resoldre el conflicte, l’agreujarem encara més. 
  
5. Pregunteu-vos si val la pena passar tantes enrabiades al dia. 

La ràbia és una emoció esgotadora. Si ens adonem que tenim enrabiades molt sovint, potser ens hauríem de preguntar si ens val la pena. Podem analitzar, si cal amb l’ajuda d’un professional, quines són les situacions que més ens fan enrabiar i si podem afrontar-les d’una altra manera. 

6. Tracteu de ser tolerants, el món seria molt pobre si tots fóssim iguals. 

Enrabiar-nos perquè una altra persona pensa o actua de manera diferent a nosaltres no té massa sentit. El món és un lloc divers i ric, val la pena conservar-lo així. 

7. Poseu distancia emocional quan veieu que us podeu enrabiar 

Com dèiem, la ràbia desperta reaccions viscerals i difícils de controlar, que ens poden posar en una situació compromesa. Posar distància emocional ens permet encarar les situcions de forma més racional i efectiva. 

8. Estimuleu les emocions positives 

Una persona feliç relativitza les situacions negatives i li costa molt més enrabiar-se. Les emocions negatives s’encomanen, les positives també. Busqueu les situacions i les companyies que us fan sentir millor. 


Mariló Grassot i Paris
Psicòloga

dilluns, 16 d’abril del 2012

CARAMELLES

Les caramelles són unes cançons i balls populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la ressurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals.
El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos.
La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu.
En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.
Una part de les cançons cantades per caramelles solia contenir textos amb contingut satíric sobre fets d'actualitat en el poble.