dilluns, 31 de desembre del 2012

CAP D'ANY


31 de desembre
L'ÚLTIMA NIT DE L'ANY ... LA NIT MÉS MÀGICA
Aquesta nit, juntament amb la revetlla de St. Joan, són les nits en què els nens i nenes van a dormir més tard! En aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any.
De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar (avis, tiets, cosins...) i apareixen més sopars entre amics.
Està a punt d’acabar l’any i s’han de fer tots els preparatius per rebre l’any nou que entra. Tots ben arreglats i un bon sopar a la taula.
Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit: quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i quan sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!!
Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges de mòbil).
Per què mengem raïm amb les campanades?
La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada. D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just  acaba de començar.
Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.
Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: un any en el qual hi va haver un excedent molt important en la collita de raïm i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.

Hi ha altres tradicions lligades a la nit de cap d’any:
- A Itàlia, per tenir sort, després de la última campanada es mengen un plat de llenties. Es veu que l’origen de la tradició és el mateix que el del raïm a casa nostra: un accedent en la collita.
- (Això només ho poden fer els adults). Hi ha molta gent que abans de començar les campanades tira una joia d’or (anell, braçalet, cadena...) dins una copa de cava. Quan es fa el primer brindis de l’any, s’han de beure la copa de cop, i recollir amb la boca l’objecte d’or. Així, diuen, també s’obtindrà sort durant tot l’any nou.
- Un altre sinònim de sort per a l’any que comença és portar la roba interior de color vermell.
La qüestió, com veieu, és buscar qualsevol “ritual” per tenir sort i fortuna.

L'HOME DELS NASSOS

31 de desembre
L'HOME QUE TÉ TANTS NASSOS COM DIES TÉ L'ANY
Els grans de casa expliquen als més petits (que escolten amb uns ulls com unes taronges):
“el dia 31 de desembre surt un senyor a passejar pels carrer i heu de saber que aquest home té tants nassos com dies té l’any!!!!”
Els nens no donen crèdit al què estan sentint ... perquè és difícil d’imaginar un home amb 365 nassos a la cara, no??? La canalla surt a buscar-lo pels carrers del poble o la ciutat, però mai aconsegueixen veure’l.

Els grans, per altra banda, van dient: mira, l’home dels nassos va per allà!!; ostres, ara l’he vist en aquell carrer!!; ... l’acabo de veure entrant en aquella botiga!!...
I és que qualsevol persona és l’home dels nassos ja que a l’any només li queda 1 dia (estem a 31 de desembre) i, per tant, com que té tants nassos com dies té l’any, ara mateix només té 1 nas!!!!

divendres, 28 de desembre del 2012

ELS SANTS INNOCENTS

28 de desembre
HEU VIST ALGÚ AMB UNA LLUFA PENJADA A L'ESQUENA?
Potser aquesta és la broma més típica i tradicional que tenim per celebrar el dia dels Sants Innocents: penjant una llufa, un ninot retallat d’una fulla de paper de diari, a l’esquena d’algun amic, familiar o, simplement d’ algú que passa pel carrer.
Tot i així, avui en dia, el més habitual és fer bromes als nostres coneguts: explicar una mentida inofensiva o “trola” increïble a veure qui és l’innocent que se l’empassa (evidentment, després o a l’endemà s’ha de desvelar la veritat). I això també ho fan els mitjans de comunicació: a les televisions, ràdios i diaris es publiquen notícies basades en una broma. I se'n diuen innocentades.
 

dimarts, 25 de desembre del 2012

NADAL

25 de desembre

"PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL"
La celebració del Nadal és, de ben segur, la més familiar de totes les festes de l’any.
Les famílies es reuneixen al voltant de la taula a menjar el que potser és el dinar més llarg per a la majoria.

La tradició marca el què s'ha de menjar:  escudella i carn d'olla, brou amb els galets més grossos que puguem trobar, pollastre darcit ( o qualsevol au ) i de postrs els torrons, les neules i altres dolços.
És una celebració que s’acostuma a fer en família, reunint vàries generacions, i on la música hi té un paper molt important: les nadales!!!
Els més petits han de recitar el vers de Nadal, o la dita, al final de l’àpat. Si ho fan prou bé, segur que els grans els donaran una paga ben merescuda.
Dita de Nadal:En realitat no hi ha cap dita de Nadal concreta que sigui “obligada” i es recompensa qualsevol vers que es vulgui recitar. Hi ha moltes escoles que els dies previs a les vacances de Nadal fan practicar als nens i nenes poemes o versos relacionats amb la temàtica nadalenca.
Per si no en sabeu cap i us fa il·lusió que els vostres fills en recitin alguna, aquí proposem una que sempre va bé:
“Sóc petitet/a així
i de versos no en sé dir
però aquí tinc una butxaqueta
per qui me la vulgui omplir”

dilluns, 24 de desembre del 2012

FER CAGAR EL TIÓ

24 de desembre
EL TRONC MÉS ESTIMAT PER TOTS ELS NENS I NENES
Com pot ser que un tros de fusta esdevingui el centre de la festa i sigui un dels “personatges” importants dels Nadals??
Doncs l’origen està en el fet que, antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes per a l’home: els mobles, les eines, les bigues de les cases i les de les vies del tren, escales, estris de casa … Igualment, la fusta de l’arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per donar calor i caliu a les cases i per il·luminar.
Així dons, el tió de Nadal té l’origen en una mena de festa o celebració com a agraïment i reconeixement de la importància de l’arbre i la seva fusta a les llars.
D’aquesta manera, el dia 24 de desembre a la nit, després d’assistir a la Missa del Gall, la família cremava el tió, i aquest obsequiava als més petits amb dolços i llaminadures.

La tradició de fer “cagar” el tió:
La tradició marca que han de ser els petits de la casa els encarregats de buscar un bon tronc. Els nens també seran els que faran que el tronc es converteixi en un personatge que, mica en mica, cobrarà vida: cal que tingui ulls, nas i, sobre tot, boca.
Tot i així, hi ha cases on el tió arriba tot sol: un dia algú pica el timbre de la porta i resulta que és el tió!
El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal.
Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!.
S’ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l’hi el menjar abans d’anar a dormir.
Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans!)
El tió, poc a poc i sense que ens en adonem, anirà omplint la panxa … fins el dia que l’haurem de fer “cagar”. És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta.

I arriba el dia 24 de desembre… i ja podem començar el ritual per fer “cagar” el tió: els més petits es col.loquen al voltant del tronc que ha d’estar tapar amb la seva manta.
“caga tió, neules i torrons…”: a ritme de cançó, tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió … i finalment … de fora màgica … sortiran els regals i obsequis per a  tota la família i amics.
La tradició era que el tió “cagués” les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s’anirien consumint durant les festes. Actualment hi ha moltes famílies que mantenen aquesta tradició tot combinant els dolços amb els regals.
Els nens cantaran i donaran bastonades al tió… aixecaran la manta i aniran trobant els regals … mentre al tió li quedin forces!!!

I quan s’acaba la festa? Antigament quan a sota la manta s’hi trobava  una arengada, això voli dir que el tió ja havia acabat!!! Actualment els tions poden “cagar” qualsevol cosa.
I després, què passa amb el tió?
Depèn de cada família: hi ha cases on el tió marxa, tal com va arribar! En canvi, hi ha famílies que l’agafen i el cremen (recuperant una mica la tradició original) de manera que l’any següent hauran de fer-ne un altre

dijous, 20 de desembre del 2012

FEM UN PESSEBRE ECOLÒGIC





- Utilitzar qualsevol vegetal (arbres, gespa, plantes, pinyes, tiges, llavors, fulles......).
- Fugir de materials no biodegradables, difícils de reciclar i contaminants.
- No extreure res del bosc especialment: molsa, grèvol i galzeran. Aquestes plantes han estat molt castigades, corren perill d’extinció.
Idees:
Pessebres fets amb trossos de gespa. En qualsevol garden es venen rotllos de gespa, es diu amb tepe, amb la terra incorporada. Passat Nadal podem recuperar aquesta gespa al jardí o en una jardinera.
Podem utilitzaraltres plantes, cactus...

Una ponsetia petita, pinyes...


dilluns, 17 de desembre del 2012

L'ARBRE DE NADAL


L'alternativa a l'avet de Nadal: arbres mediterranis
Guarnir l'arbre de Nadal és una tasca que fem cada any amb il·lusió i emoció, sobretot per part dels més petits. Normalment comprem un avet, originari dels països nòrdics.
Es tracta d'una tradició importada d'aquests països que, parlant amb termes ecològics, no encaixa al nostre clima.
Generalment els avets que comprem per Nadal moren desprès de les festes ja que no s'aclimaten al nostre clima.
Els podem intentar plantar al bosc però difícilment sobreviuran, primer perquè el clima no els agrada i segon perquè l'època més favorable per plantar un arbre de fulla perenne és a la tardor.
Us proposem que guarniu els arbres de Nadal amb arbres mediterranis, amb arbres que podem tenir a casa, o que podem comprar i després plantar al balcó o al jardí de casa nostra.
Amb això aconseguirem fer una festa mentre guarnim l'arbre mediterrani, de casa nostra i després podrem fer una altra festa quan el trasplantem al jardí o el balcó.
El missatge que donem als nostres fills és de respecte per la natura.
No veuran com llencem l'avet a les escombraries i entendran la importància de cuidar els arbres.
Si tenim un pis petit, podem guarnir un bonsai, perquè no? O podem cultivar els arbres en un test. Hi ha arbres que s'adapten a l'espai que tenen.
Si tenim una terrassa o balcó podem escollir un pi de pisos, un xiprer groc, l'Araucària Excelsa, una magnòlia, una olivera...hi ha moltes opcions, d'arbres grans i petits.
Coníferes ideals per fer la funció d’avet de nadal:

Araucària excelsa o avet mediterrani

Arbre perfectament adaptable en un clima mediterrani.
De valor ornamental molt particular a causa de la disposició paral·lela de les seves branques, oferint una forma geomètrica i estilitzada perfecta. Les seves branques, vistes des de dalt es disposen en forma d'estrella.
És resistent al vent i a la salinitat de primera lineal de mar.
És ideal per a jardins ja que pràcticament no necessita manteniment.
S'adapta perfectament a un test i està lliure de plagues i malalties. Exposició preferentment al sol.
Cedre (cedrus deodara, cedrus atlantica,  cedrus libani)
Conífera semblant al clàssic avet especialment  quan és adult. La seva bellesa millora amb l'edat.
S'adapta a tota classe de climes doncs aguanta altes i baixes temperatures. Fins i tot el cedre de l'Himàlaia aguanta climes mediterranis.
No és exigent amb el tipus de terra, encara que prefereix terres ben drenades.
Tolerant a la sequera, a la neu i al vent .
No suporta terres entollades.
No necessita podes.
Lliure de plagues i malalties.
Exposició preferentment a ple sol.

Els clàssics avets. Els més comercials són: normandianna, masjoani i picea excelsa.

El més decoratiu i interessant per a aquestes festes seria el normandianna: la fulla és més ampla i compacte. És el que aguanta més els interiors amb calefacció: la fulla no li cau tan fàcilment.
Amb aquests arbres es pot fer una replantació posterior sempre que es tracti d'un clima fresc i humit tipus Montseny, Pirineu ... ja que són coníferes de climes nòrdics. Aquests avets són tolerants a la neu, als grans freds i forts vents.
No toleren ni terrenys àrids ni calcaris.
No suporten climes àrids.
No requereixen podes.
Precisen terres àcides.
En cas de plantar-los en un test, aconseguir un de grans dimensions.
Si es vol plantar en un clima que no és l’adequat com per exemple a Barcelona, situar-lo a mitja ombra i de cara nord i si pot ser a la zona més humida. No descuidar mai el reg.

diumenge, 16 de desembre del 2012

FOTOGRAFIES DE LA FESTA DE NADAL 2012

Moltes gràcies als mestres i alumnes per oferir-nos una festa tant maca i a totes les famílies per participar a la festa que vam organitzar l'AMPA.
Amb els diners recollits pagarem l'equip de música i un ordinador per l'escola.

















divendres, 14 de desembre del 2012

REGALS DE NADAL


Quantitat o qualitat?
Hi ha una imatge que es repeteix cada Nadal: nens i nenes que obren un regal, el miren, diuen que els agrada molt i al cap de pocs segons l'arraconen per obrir el següent regal. I així fins que s'acaba la pila incomptable de regals que tenen pendents per obrir. L'emoció i la fal·lera per anar trencat papers de colors i obrint caixes gegants els emborratxa...i al final el que ha passat és que la majoria no els aprecien, acaben jugant amb la capsa d'una joguina o fan boles de paper amb els papers d'embolicar. De tota la pila, només una o dues joguines seran les afortunades que rebran atenció.
Què fem amb tantes joguines?
Hi ha una solució que adopten molts pares, (perquè el que és evident és que no es poden controlar el número de joguines que regalen els familiars), i és reservar algunes joguines i regalar-les o bé pel seu aniversari, el seu sant, o per un dia especial. Si reservem alguna de les joguines que obren durant el Nadal, quan les rebin, més endavant, tindran més ilusió, i li faran més cas.

Creiem que fer molts regals significa que els estimem més?
Diuen que el millor regal que se li pot fer a un nen és temps. El temps per compartir amb ell una activitat esportiva, cultural, educativa, el temps que podem dedicar-li per jugar, per llegir-li un conte, per parlar, per passejar...Són regals que sovint passen desapercebuts, regals que semblen invisibles, Però són aquests els regals els que a la llarga són més positius, educatius i beneficiosos pels més petits. De vegades es supleix la falta de temps amb l'allau de joguines. Aquesta actitud fa que els nens i nenes valorin més les coses materials o els regals que valen més diners, que no pas els propis sentiments.
Què demanen els nostres fills per Nadal?
Sovint demanen allò que és més car, o roba o complements de marca. Sovint demanen articles o joguines que els pares no poden comprar. Articles amb els personatges de moda o productes que han vist per televisió. La televisió els metralla contínuament amb anuncis publicitaris i molts pares cedeixen davant les seves peticions per compensar la falta d'afecte o el poc temps que els poden dedicar. Hem de pensar que quan més joguines rep un nen, més en demanarà.
Són bons els jocs d'ordinador o les consoles?
Si controlem el temps que estan davant un ordinador o enganxats a la consola no ha de ser dolent. Jugar una estona està bé sempre que es deixi temps per fer altres activitats socials. Si es passen tot el dia "enganxats", el que estem potenciant és que aquests nens i nenes, quan siguin grans, seran massa individualistes, no valoraran l'opinió de la resta de companys i seran menys respectuosos i menys sociables.
Quins són els millors regals?
Les joguines acompanyen als nostres fills al llarg de la seva vida, són eines amb les que es divertiran al mateix temps que els donen la possibilitat d'aprendre moltes coses i desenvolupar les seves habilitats. Hem d'intentar que cada joguina que els comprem es correspongui amb l'edat que tenen. La millor joguina és la que millor s'adapta a la personalitat del nostre fill i a la seva edat.
Els millors regals són:
- els que potencien la seva intel·ligència
- els que els estimulen i els fan pensar
- els que milloren la seva psicomotricitat, s'han de bellugar, pedalar, moure els braços etc...
- els que milloren la seva orientació espaial com els aparells teledirigits.
- els que desenvolupen els sentits.
- els que els ajuden a desenvolupar el seu llenguatge
- els jocs de construccions, la plastilina i els colors per pintar o dibuixar
- els jocs creatius
- els jocs que estimulen la seva imaginació, que potenciïn  la seva capacitat per pensar i/o resoldre problemes
- i aquells jocs on han de jugar més d'una persona, ja que els ajuda a fomentar la sociabilitat

* No a les armes de joguina i als jocs violents, per què el missatge que els donem és que nosaltres aprovem les conductes violentes i estem a favor de les armes, les guerres i els conflictes*

dijous, 13 de desembre del 2012

SANTA LLÚCIA

13 de desembre
EL TRET DE SORTIDA PER A LES FESTES DE NADAL
Santa Llúcia és la patrona de la vista, entre altres coses; d’aquí la dita “que Santa Llúcia et conservi la vista”. Però també és sinònim de començar a adquirir els elements decoratius de Nadal i tot el necessari per preparar el pessebre. I això es deu a les fires de Nadal que comencen coincidint amb el dia de Santa Llúcia (fins i tot alguna d’aquestes fires pren el nom de la santa, com la de Barcelona i altres poblacions).
A la fira hi podem trobar de tot: avets per convertir en l'Arbre de Nadal, juntament amb tots els ornaments necessaris per a decorar-lo (boles, llumetes, guirnaldes, motius per penjar, ...); figuretes i objectes per col.locar al pessebre (les figures principals del naixement i totes les que facin falta, com els reis, els pastors ... o animalons, així com la pròpia cova, ponts, pous, pallers, etc); tions de Nadal;  raïms de la sort decorats de totes les maneres que vulguem; i ornaments en general per a tota la casa.