CICLE DE XERRADES: " NO VULL ANAR AL COLE!!! "

MENJAR PER CRÉIXER

Aprendre a menjar bé

Els nens i nenes han de tenir una nutrició bona i adequada a les seves necessitats perquè el seu desenvolupament potencial sigui òptim.

Durant la infantesa i l'adolescència els hàbits dietètics i  l'exercici poden marcar la diferència entre una vida sana i el risc de patir obesitat o sobrepès en el futur. Per això és important que a totes les etapes es prenguin els nutrients necessaris.

Moltes vegades resulta difícil o complicat que els nens mengin el que els convé abans que el que els agrada. Aquí els pares tenen un paper important. Els nens han de menjar bé per dues raons: créixer i desenvolupar-se. Una mala alimentació pot endarrerir o limitar el creixement. I una correcta alimentació és la base d'una bona salut.

Per als nens, menjar requereix d'un aprenentatge previ. S'han de marcar unes rutines des de ben petits i així aconseguirem que quan siguin grans no només sàpiguen menjar bé, sinó que a més, sabran la importància que té.

Solen imitar el que fan els grans i això ens obliga a adoptar bones conductes i bons hàbits. No els podem dir que han de menjar fruita i verdura si nosaltres no ho fem.

Aliments importants:

Els hidrats de carboni són essencials en l'alimentació infantil ja que aporten l'energia, les vitamines i els minerals que necessiten. Els trobem a la pasta, al pa, als cereals, a les fruites i a les verdures. Alguns d'aquests aliments s'han d'incloure a cada àpat ja que més de la meitat de les calories de la dieta han de sortir dels hidrats de carboni.

També és important incloure els productes lactis, carns magres, peix, aus de corral, ous, llegums i fruits secs que contribuiran a un bon creixement i desenvolupament.

A cada àpat s'han de menjar fruites i verdures. Ens aportaran vitamines, minerals i fibra.

Les grasses s'han d'incloure a l'alimentació però no en excés. En particular hem de restringir la ingesta de grasses saturades ja que són dolentes per a la nostra salut.

És important que els nens beguin força líquids, sobretot aigua i especialment si practiquen algun tipus d'esport o si fan exercici.

“esmorza com un rei, menja com un príncep i sopa com un pobre”

L'esmorzar és l'àpat més important i no ens podem oblidar d'incloure pa, cereals i fruita. Cada nen és diferent i per això hi ha gustos per a tot. És important conèixer aquestes preferències i respectar-les.

S'han d'acostumar a menjar de tot en la seva justa mesura i els hem d'estimular perquè practiquin exercici. Si ho aconseguim, els haurem donat una herència en vida molt important: uns hàbits saludables que els protegiran de l'obesitat i en general d'un seguit de patologies que es poden manifestar en l'edat adulta.

CONSELLS

- Si no volen menjar, no hem de perdre la calma.

- No se'ls ha de renyar i tampoc forçar-los a menjar.

- Se'ls ha d'estimular perquè provin aliments nous. Una manera d'aconseguir-ho és presentant els aliments d'una forma atractiva.

- L'hora de menjar ha de ser agradable i s'ha de viure una estona relaxada tan pels pares com pels fills.

- No hem de tenir pressa durant l'hora del menjar.

- S'ha d'intentar que cada dia els aliments siguin variats.

FOTOGRAFIES DE LA CASTANYADA 2012

Els nens i nenes de l'escola esperen a la castanyera.....

 A veure si sabeu qui és la nostra castanyera????

 Els nens i nenes saluden a la castanyera

 Li canten cançons a la castanyera, mentre mengen castanyes i mandarines

 L'AMPA amb la castanyera

 Torrant castanyes i coent la botifarra

  Ballem amb l'actuació músical  " La Capseta de Música "

LA CASTANYADA

LA CASTANYADA La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants. Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants. Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans. I aquesta també és la nit dels panellets. Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena  d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família. Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i  evidentment també  panellets. 1 de novembre TOT SANTS Aquest dia és el que molta gent aprofita per anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts. Aquest costum ja es feia en l’època dels romans, però la tradició de fer-ho aquest dia prové del Segle VII: El Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de Roma en honor a la Verge i a Tots els Màrtirs (pels Romans el panteó era el temple dedicat a Tots els Déus). A partir d’aquell moment, cada any es va oferir una celebració en el seu honor. Antigament aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies del territori per fer saber a tothom que era moment de reclusió per recordar i pregar als difunts.

La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants.
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
 Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.
I aquesta també és la nit dels panellets.
Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena  d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.
Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i  evidentment també  panellets.

GOSSOS I NENS

Gossos a casa, millors nens

Viure i créixer amb gossos aporta pels nens beneficis importants no només pel seu desenvolupament sinó també pel seu futur. Aprenen a respectar els animals, a ser responsables, augmenta la seva autoestima i a la llarga, quan vagin creixent, seran nens molt més oberts en les seves relacions i amb menys inseguretats.

Els nens que a casa seva tenen gossos aprenen a ser més tolerants sempre i quan, és clar els pares adoptin una postura responsable i de respecte cap els animals. Recordem que els nens i nenes fan el que veuen fer a casa.

En moltes ocasions els nens i nenes que de petits han tingut gossos, quan són grans tenen un record inoblidable de les experiències que van viure amb ells, records que perduren amb el pas dels anys.

Quan els nens creixen i conviuen amb gossos les avantatges són pels dos. Els nens tenen un company de joc permanent i es crea un vincle molt important entre ells des que són petits. Cal saber escollir bé el tipus de raça en funció de la mida del pis, la disponibilitat de treu-re'l a passejar, el tipus de pèl etc.. i és important mira el tipus de caràcter. Hi ha gossos que són protectors amb els nens i es converteixen en vigilants inseparables.

Els gossos i els nens aprenen un de l'altre que no s'han de fer mal, aprenen a saber quins són els seus límits i els nens aprenen el comportament social sense que ningú els marqui constantment una pauta.

Els nens que comparteixen la seva vida amb animals creixen més feliços i solen ser més sociables, els potencia l'autoestima i està comprovat que són més autosuficients, més responsables i més espontanis.

Aprenen també a respectar la natura i creixen desenvolupant un caràcter més obert, fet que els ajudarà en la resta de relacions socials.

Potencia la sensibilitat i estimula l'afectivitat dels nens. Als gossos se'ls ha de fer moixaines, se'ls ha de dedicar un temps i un espai exclusiu dins la nostra llar.

Compartir responsabilitats

Quan els nens tenen 3 o 4 anys ja els podrem començar a donar petites tasques en relació a la mascota: que juguin amb l'animal a determinades hores per exemple. És fonamental que els vigilem ja que els nens a aquesta edat encara no controlen els seus impulsos.

A partir dels 7 anys ja poden donar de menjar a l' animal, o posar-li aigua. A partir dels 10 anys ja els podrem donar més responsabilitats com fer que treguin l'animal a passejar.

Hi ha risc d'infeccions?

El risc d'infeccions de gossos a nens no suposa una alerta pels pares, sempre i quan els gossos estiguin nets, vacunats i desparasitats. El que si s'ha de fer és inculcar als nens unes normes bàsiques d'higiene:

- Rentar-se les mans després de jugar amb el gos.
- És important que el gos no llepi ni la cara ni el nas dels nens.
- Els nens no han de posar-se a la boca ni les orelles ni les potes dels gossos.
- Els nens no han de menjar del plat del gos ni els gossos han de llepar el plat o el   menjar dels nens.
- NO dormir amb l'animal.
- Hem de pensar que si el gos està ben cuidat si alguna vegada es trenca alguna d'aquestes normes no ens hem de preocupar.

Precaucions a tenir en compte:

- Educar i ensinistrar els animals
- Vacunar-los i desparasitar-los
- No deixeu als nadons sols amb els animals.
- No deixeu que els nens maltractin física o psicològicament als gossos.
- Procurar que els nens no juguin a jocs que puguin despertar en els gossos el seu instint depredador.
- Els nens han d'estar sempre per sobre els gossos. És important respectar aquesta jerarquia sempre.
- Intentar que els nens no molestin als gossos quan aquests dormen o mengen o quan tenen dolor.

A LLEGIR

Un lector no neix, es fa

Que els nens llegeixin és una activitat que depèn en gran mesura dels pares i mares. Se'ls ha d'animar a llegir ja que els llibres contribueixen a la seva formació i educació. L'hàbit de la lectura augmenta la seva creativitat i estimula la imaginació. Si els nens llegeixen des de ben petits, els serà més fàcil, quan siguin grans, resoldre conflictes, afrontar diferents situacions i prendre decisions.

Beneficis que aporta la lectura

Si els nens agafen l'hàbit de llegir, aconseguiran beneficis i avantatges per a tota la vida. Llegir fomenta la imaginació, la intel·ligència, la capacitat verbal, la concentració i a més enriqueix el seu vocabulari. És fonamental per als nens que els pares i mares els llegiu contes o llibres quan són petits ja que afavoreix la comunicació afectiva.

No s'ha d'esperar a què els nens llegeixin perquè tinguin contacte amb els llibres. S'han de crear lligams i hàbits entre els llibres i els nens des de ben petits. Els nens haurien d'escoltar històries i contes almenys una estona cada dia. Al mati, després de dinar, a la tarda, abans d'anar a dormir...qualsevol hora és bona perquè els pugueu llegir un conte en un ambient tranquil i relaxat.

Els podeu llegir contes curts al principi, fent una veu diferent per a cada personatge, els podeu cantar i fer que ells també s'impliquin amb els protagonistes. S'han de repetir les frases perquè la lectura sigui més interessant per a ells.

Mai és massa aviat per començar a llegir als nens. Als quatre o sis mesos els nadons poden enfocar la vista en els dibuixos i es comença a desenvolupar la coordinació dels seus ulls amb les mans. En aquesta etapa els podeu començar a introduir en el món dels llibres, els podeu parlar i assenyalar dibuixos. Al final del primer any, molts nens ja poden assenyalar ells mateixos els dibuixos. Aquest és un pas molt important en l'aprenentatge del llenguatge. Més endavant, quan llegeixen una vegada i una altra els seus llibres favorits es desenvolupa un altra pas important: el d'ajuntar el so de la paraula amb la paraula escrita. Els nens que miren contes i llibres amb dibuixos, seran futurs lectors.

Quan son més gran és important discutir les històries que han llegit, què us expliquin el que han llegit, què puguin fer-vos preguntes, comparar el que han llegit amb situacions quotidianes i ressaltar els valors positius com poden ser l'amistat, l'amor, la lleialtat, la constància o la bondat.

Actualment al mercat es troben llibres per a totes les edats, llibres per aprendre, per mirar, per llegir etc... i s'ha de procurar escollir els llibres en funció de l'edat dels fills i també de les seves preferències. És aconsellable començar amb llibres que tinguin dibuixos clars i senzills, amb poc text i amb la lletra gran. A mesura que els nens creixin els textos i els dibuixos seran més complexos.

No només s'ha de procurar que els nens llegeixin, també se'ls ha d'ensenyar a fer-los servir, a cuidar-los i a endreçar-los. El respecte cap els llibres és molt important, els han d'estimar.

El llibre s'ha de convertir en una alternativa més d'oci, s'ha de convertir en un amic durant el seu temps lliure. No els hem d'obligar a llegir; per a ells, ha de ser una activitat divertida que fan quan els ve de gust. Fer de la lectura un joc augmentarà la seva atenció i concentració i els ajudarà, quan ja sàpiguen escriure, a millorar la seva ortografia.

Un nen que veu als seus pares llegir, cuidar els llibres i interessar-se per la lectura tindrà la temptació de mirar, tocar i agafar-ne algun. És recomanable que els fills vegin als pares, sempre que sigui possible, amb un llibre a les mans. Tindran un interés més gran pels llibres si veuen que aquest hàbit és present en el seu entorn. Penseu que als nens els encanta copiar, és la seva manera d'aprendre. Si noten que als pares els agrada llegir i que tracten els llibres amb respecte, segurament ells faran el mateix.

També és molt important que aneu amb els vostres fills a la biblioteca i que junts escolliu els llibres i els llegiu. Així els dediqueu un temps exclusiu per a ells. També podeu acostar-vos fins la biblioteca i participar a les activitats que es fan o fins i tot escollir un llibre cadascun. Si veuen en vosaltres una conducta de respecte cap als altres lectors i cap als llibres, ells faran el mateix. Si no podeu acabar de llegir el llibre, sempre els podeu engrescar perquè se l'emportin i l'acabin de llegir a casa.

Un lector no neix, es fa! Per aquest motiu és molt important inculcar el valor de la lectura des del bressol. Un llibre és un dels millors regals que li podeu fer al vostre fill. Aconseguir que s'interessin per la lectura és un regal que no té preu de cara al seu futur i al seu aprenentatge.

LA TELEVISIÓ I ELS NENS

Com han de mirar els nens la televisió?

Pot la televisió influenciar negativament als nens? La resposta és si!

La televisió s'ha convertit en una mainadera ideal: hipnotitza els nens i els manté asseguts a la cadira o al sofà. Però això que ja va bé als pares, es converteix en un perjudici per a ells. No és bo que els nens es passin la tarda o els caps de setmana enganxats a la televisió.

La televisió és una eina que entreté, informa i acompanya als nens i nenes però també és una arma que els pot influenciar negativament i pot afavorir conductes violentes.

Els allunya de la família, dels jocs, de l'esport i de la convivència amb altres nens. Queden abduïts i en moltes ocasions ni tan sols responen les preguntes dels pares.

Els nens són fàcilment influenciables i un ús excessiu en solitari de la televisió pot derivar en conductes negatives per a ells i per la formació de la seva personalitat.

L'actitud passiva que els nens tenen davant la televisió els torna sedentaris i evita que desenvolupin la seva creativitat, els limita la imaginació i condiciona que puguin imitar conductes que veuen, poden tronar-se més violents, poden convertir-se en compradors compulsius etc...

Si sumen hores de televisió, resten hores per a la resta d'activitats com pot ser la lectura, el treball escolar, el joc, la interacció amb la família i el desenvolupament social.

Quin és el risc que tenen els nens que miren massa televisió? 

- Hi ha un índex més alt que pateixin fracàs escolar
- Juguen menys a l'aire lliure
- Llegeixen menys llibres
- Fan menys exercici, fet que els predisposa al sobrepès

De quina manera els podem ajudar?

Els pares i familiars poden ajudar als seus fills a què tinguin experiències positives amb la televisió sense que condicioni les seves conductes.

El primer que s'ha de fer és escollir programes aptes per al desenvolupament dels nens.
Mirar la televisió amb ells i insistir en els comportaments positius com la cooperació, l'amistat, l'interès pels demés, i els valors personals i familiars.

Limitar el temps en què els nens miren la televisió. Els nens i nenes de menys de dos anys no haurien de passar més d'una hora  a la setmana  davant el televisor i el temps recomanat pels nens majors de 3 anys és de dues hores setmanals.

És important que alhora de menjar o d'estudiar, la televisió estigui apagada. L'aparell no hauria d'interferir en la comunicació familiar ni en les tasques d'aprenentatge dels nens i nenes.