FOTOGRAFIES DEL CASAL DE NADAL

ELS REIS MAGS

6 de gener ARRIBEN ELS TRES REIS MAGS D'ORIENT: Melcior, Gaspar i Baltasar, els reis més màgics En realitat la festa dels Reis Mags d’Orient comença la jornada abans, per la tarda, quan es fan totes les cavalcades: els reis ja han arribat. 5 de gener: LA CAVALCADA DELS REIS Els carrers de tots els barris, pobles i ciutats s’omplen de famílies senceres per veure passar les cavalcades amb les carrosses reials. Majorets, bandes de música, carrosses amb diferents decoracions ... avisen que els Reis Mags estan a punt de passar. I tots els nens, embadalits, van recollint els caramels que es llencen des de qualsevol dels vehicles que passen. Els Patges Reials passen i recullen les cartes que la mainada, plens d’il.lusió, han escrit per als Reis Mags: una llista immensa de regals, joguines i desitjos, i potser alguna justificació en el cas que no hagin estat bons minyons. Un cop acabada la cavalcada, és l’hora d’anar cap a casa i preparar-ho tot per l’arribada dels reis. És tradició deixar en un balcó, pati o finestra una sabata de cada membre de la família. A dins, o al costat, hi haurem de deixar una mica de menjar pel Reis i Patges, i també una mica d’aigua per als camells (penseu en la feinada que tenen aquesta nit!! si a cada casa hi troben un petit mos, la feina se’ls farà més fàcil). També hi ha qui els deixa una miqueta de Moscatell!! I arriba el moment de posar-se a dormir ... si els nervis ho permeten!! 6 de gener: LA DIADA DELS REISDes del moments que els més petits obren els ulls són conscients que aquesta nit han d’haver passat els reis i que, si tot ha anat bé, el menjador deu estar ple de regals. A totes les cases passa el mateix: crits, emoció, corregudes amunt i avall, nervis ... quan es descobreixen tots els regals. Paquets i paquets de regals, amb els noms dels destinataris ... xocolatines, caramels, més regals ... ... i carbó per a aquells que no han estat del tot bons o que han fet alguna entremaliadura durant l’any. .

. Tortell de reis Quan acabem de dinar el dia de reis, els torrons i les neules s’aparten i deixen lloc a les postres típiques d’aquest dia: el tortell de reis. Es tracta d’un tortell (forma de cercle) fet com de brioix amb massapà a l’interior i fruita confitada a sobre. A l’interior s’hi amaguen dues sorpreses: la figureta i la fava. Us atreviu a fer-lo?? Veure recepta S’ha de partir el pastís a trossos petits o grans, però mai ha de quedar una porció per menjar: tants talls com persones hi ha. Al que li surti la figureta (normalment és la figura d’un rei mag) serà coronat amb la corona de cartró que ens donen quan comprem el tortell a la pastisseria. Al que li surti la fava, haurà de pagar el tortell (o en pot anar a comprar un altre, pagant-lo de la seva butxaca, per tornar a començar i veure si aquesta vegada té més sort!!)

FANALET PER ANAR A REBRE ELS REIS

FANALETS PER ANAR A REBRE ELS REIS

La nit de Reis, molts nens i nenes van a rebre els Reis Orient amb fanalets, ja que gràcies a la claror d'aquests els Reis podran veure bé el camí i no es perdran.

Us proposem un model de fanalet casolà de cartolina, per tenir-lo preparat amb temps per a aquest dia tant especial:

El fanalet és un cub obert per la part de dalt. A cada una de les 4 parets hi ha obertures que deixen passar la llum d’una espelma encesa a l’interior. Tot el conjunt se subjecta d’un pal lligant-lo amb fil.

Necessitarem:

• Una cartolina normal de 50x65 cm de mida
• Paper de cel·lofana de colors
• Un punxó
• Tisores
• Adhesiu
• Un pal per penjar el fanalet

Teniu dues possibilitats:

A) Model resistent: un fanalet per cada cartolina (DIBUIX 1). És un model molt resistent i que no es desmunta amb facilitat.

B) Model estalviador: dos fanalets per cada cartolina (DIBUIX 2). Aprofita millor el material, però cal encolar-lo amb cura per tal que la base no es desenganxi amb el pes de l’espelma (es pot reforçar amb una mica de celo).

 Els passos són els següents:

1- Dibuixar la plantilla sobre la cartolina.

2- Retallar-la. Es pot fer amb tisores, cúter o punxó. En el cas de nens petits, el cúter resulta perillós; millor tisores per aquells que ja les saben fer anar, i punxó per als que encara no en saben. Tingueu en compte de deixar les pestanyes corresponents.

3- En cada una de les 4 parets del fanalet hi practicarem les obertures. Aquestes se solen fer amb formes diferents: un avet, una estrella, un àngel, una campana,... Primerament, dibuixeu la silueta desitjada sobre la paret (tingueu en compte que el dibuix ha de quedar dret un cop el fanalet estigui muntat). A continuació, retalleu-la amb l’ajuda d’un punxó.

4- Sobre cada una de les obertures hi enganxarem un tros de paper de cel·lofana de colors (tingueu en compte que quedi enganxat per la banda de dins, un cop el fanalet estigui muntat).

5- Amb el punxó, practiquem un forat sobre la part superior de cada paret, a 1cm de la vora. Aquests forats ens serviran després per passar-hi el fil.

6- Dobleguem les pestanyes.

7- Encolem les pestanyes i muntem el fanalet. Si seguiu el model B, podeu reforçar la base amb una mica de celo.

8- Enganxem la llàntia amb pegament al bell mig de la base. Per tal que després sigui més fàcil d’encendre, és preferible que abans n’hagueu cremat el ble.

9- Retallem 4 trossos de fil resistent d’uns 30 cm. En lliguem un a cada paret, aprofitant el forat que hi havíem fet abans. Cal fer servir un nus que en estrènyer-lo no estripi la cartolina, p.ex. una bolina (v. DIBUIX 3).

10- Lliguem els 4 fils a l’extrem d’un pal d’uns 30 o 40 cm de llarg i entre 5 i 10 mm de gruix. Per tal que el fil no s’escapi, va bé de practicar una petita clivella en la fusta en el lloc on lligarem els fils. La podeu fer amb l’ajuda d’una serra de marqueteria o d’un ganivet fort de dents esmolades.

I amb això ja està. Ja podeu encendre la llàntia de l’interior i gaudir del vostre fanalet.

ANY NOU

1 de gener

LA PRIMERA FESTA DE L'ANY

El dia 1 de gener és el primer dia de l’any  segons el nostre calendari (el calendari Gregorià).
Es tracta del cap d’any … l’inici de l’any nou, i és un moment propici perquè tothom s’ompli de nous propòsits i noves metes. Qui no ha sentit mai la frase “any nou … vida nova”.

La nit anterior, qui més qui menys, l’ha passat de festa, acomiadant l’any anterior i donant la benvinguda a l’any que comença. El dia 1 de gener, doncs, acostuma a ser un dia tranquil. Hi ha gent que el comença veient per la televisió el concert amb ballarins de balços que cada any es fa a Viena. N’hi ha molta que se’n va a la platja a veure els primers raigs del sol del nou any (aquest poden ser els més matiners o bé els que encara no han anat dormir). I per a la majoria la diada se celebra en família, fent un dinar  amb els més íntims.

CAP D'ANY

31 de desembre

L'ÚLTIMA NIT DE L'ANY ... LA NIT MÉS MÀGICA
Aquesta nit, juntament amb la revetlla de St. Joan, són les nits en què els nens i nenes van a dormir més tard! En aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any.
De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar (avis, tiets, cosins...) i apareixen més sopars entre amics.
Està a punt d’acabar l’any i s’han de fer tots els preparatius per rebre l’any nou que entra. Tots ben arreglats i un bon sopar a la taula.
Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit: quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i quan sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!!
Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges de mòbil).
Per què mengem raïm amb les campanades?
La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada. D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just  acaba de començar.
Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.
Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: un any en el qual hi va haver un excedent molt important en la collita de raïm i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.

Hi ha altres tradicions lligades a la nit de cap d’any:

- A Itàlia, per tenir sort, després de la última campanada es mengen un plat de llenties. Es veu que l’origen de la tradició és el mateix que el del raïm a casa nostra: un accedent en la collita.

- (Això només ho poden fer els adults). Hi ha molta gent que abans de començar les campanades tira una joia d’or (anell, braçalet, cadena...) dins una copa de cava. Quan es fa el primer brindis de l’any, s’han de beure la copa de cop, i recollir amb la boca l’objecte d’or. Així, diuen, també s’obtindrà sort durant tot l’any nou.

- Un altre sinònim de sort per a l’any que comença és portar la roba interior de color vermell.

La qüestió, com veieu, és buscar qualsevol “ritual” per tenir sort i fortuna.

L'HOME DELS NASSOS

31 de desembre

L'HOME QUE TÉ TANTS NASSOS COM DIES TÉ L'ANY

Els grans de casa expliquen als més petits (que escolten amb uns ulls com unes taronges):
“el dia 31 de desembre surt un senyor a passejar pels carrer i heu de saber que aquest home té tants nassos com dies té l’any!!!!”
Els nens no donen crèdit al què estan sentint ... perquè és difícil d’imaginar un home amb 365 nassos a la cara, no??? La canalla surt a buscar-lo pels carrers del poble o la ciutat, però mai aconsegueixen veure’l.

Els grans, per altra banda, van dient: mira, l’home dels nassos va per allà!!; ostres, ara l’he vist en aquell carrer!!; ... l’acabo de veure entrant en aquella botiga!!...
I és que qualsevol persona és l’home dels nassos ja que a l’any només li queda 1 dia (estem a 31 de desembre) i, per tant, com que té tants nassos com dies té l’any, ara mateix només té 1 nas!!!!

ELS SANTS INNOCENTS

28 de desembre HEU VIST ALGÚ AMB UNA LLUFA PENJADA A L'ESQUENA? Potser aquesta és la broma més típica i tradicional que tenim per celebrar el dia dels Sants Innocents: penjant una llufa, un ninot retallat d’una fulla de paper de diari, a l’esquena d’algun amic, familiar o, simplement d’ algú que passa pel carrer. Tot i així, avui en dia, el més habitual és fer bromes als nostres coneguts: explicar una mentida inofensiva o “trola” increïble a veure qui és l’innocent que se l’empassa (evidentment, després o a l’endemà s’ha de desvelar la veritat). I això també ho fan els mitjans de comunicació: a les televisions, ràdios i diaris es publiquen notícies basades en una broma. I se'n diuen innocentades.