ESTRETÈGIES PER REDUIR L'ESTRÈS

Resolguem els problemes senzills. Aprendre a resoldre els problemes quotidians ens fa sentir que tenim el control. Aprendre a avaluar la situació amb calma, a pensar en les opcions que tenim i emprendre els passos necessaris per resoldre el problema ens permetrà augmentar la confiança per resoldre problemes més complexes.  Establim normes o regles de funcionament domèstic. Per a moltes famílies, les rutines diàries generen grans tensions. Sovint les àrees o motius de conflictes se centren al voltant de les obligacions domèstiques, els deures, els menjars, les relaciones entre germans, etc. Un bon punt de partida consisteix en decidir quins comportaments ens resulten més difícils i desprès fer una llista de regles clares i aplicar-les de manera uniforme. Diguem no a l’hora d’adquirir compromisos extraordinaris. Siguem realistes. Ni intentem ser perfectes, ni esperem que els altres ho siguin. Pretendre la perfecció significa entrar en una escalada de pressió constant. Si necessitem ajuda en quelcom, hem d’aprendre a demanar ajuda. Equivocar-se és humà. Disposem de temps d’oci per a nosaltres mateixos. Tenim més probabilitats de perdre la paciència quan estem cansats o sobrecarregats de feina. Procurem ser conscients de les nostres limitacions i reconèixer quan comencem a estar aclaparats. Abans d’arribar a casa, prenguem-nos un descans, passegem una estona, o fem alguna activitat que ens agradi. Quan tenim cobertes les nostres necessitats individuals ens sentim serens, contents i satisfets amb nosaltres mateixos.  Tinguem cura dels postres pensaments. Podem controlar la forma en què mirem o percebem la situació (got mig buit o got mig ple). Per exemple, una emergència financera pot considerar-se com la fi dels nostres plans per viatjar a veure els avis, o, en canvi, com una oportunitat per a relaxar-se i gaudir de la ciutat. Una bona dosi d’optimisme ens ajuda a tirar endavant en situacions difícils.  Practiquem alguna activitat física. No dependre de substàncies com el tabac, la cafeïna i l’alcohol. Tot al contrari, la pràctica d’exercici físic ens permet generar endorfines que faciliten que millori el nostre ànim, i per tant la nostra confiança per millorar la situació. Dormim bé. Quan es dorm la quantitat d’hores necessàries, el cos i la ment es mantenen en bon estat, poden gestionar més fàcilment qualsevol situació estressant. Aprenem a relaxar-nos. L’antídot natural del cos per a l’estrès es diu resposta de relaxació. Podem aprendre alguns exercicis respiratoris per relaxar-nos davant de situacions estressants. Trobem estones per gaudir d’aquelles activitats que ens calmen i ens permeten gaudir: llegir un llibre, practicar la nostra afició preferida, jugar amb el nostre animal domèstic, etc. Una estoneta dedicada a relaxar-nos ens permetrà millorar la qualitat del temps que passem amb la nostra família. Demanem ajuda. Les persones i les famílies més fortes són les que admeten que en ocasions l’estrès negatiu és massa intens com per gestionar-lo sols. Es pot rebre ajut recórrer als amics i familiars i al consell dels professionals.

L'EDUCACIÓ I LES EMOCIONS

L’EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS I L'ESTRÈS

El fet de ser pares pot ser una font o causa d’estrès. És cert que la primera vegada que tenim el nostre nadó o fill entre els braços, és normal que sentim estrès. És una experiència nova per a nosaltres, la nostra memòria -emocional- no té cap registre similar sobre què és el que hem de fer en aquell moment i en els posteriors minuts, hores, dies i anys. Per tant, el nostre cos ens activa per a respondre davant d’aquella situació.

Fins i tot, pot ser que valorem la situació com una possible amenaça i comencem a pensar coses similars a les següents: “no en tinc ni idea”, i “ara ben bé què he de fer”, “no sé sí me’n sortiré”, “no sé si estic preparat per ser un bon pare/mare”. En canvi els que són pares per segona, tercera o més vegades, ja tenen al darrere l’experiència de saber que se’n sortiran, amb la qual cosa enlloc d’entendre la situació com a amenaçant, saben que és un moment o una situació per gaudir i ser feliços.     

COM GESTIONO LES MEVES EMOCIONS DAVANT DELS MEUS FILLS? 

No sempre és possible desfer-se de totes les fonts d’estrès, però sí és possible gestionar bé les meves emocions i/o nervis i els de la meva família per tal de millorar les relacions familiars.

El primer pas com a pares és assumir que l’enuig, la ràbia o qualsevol altra emoció no és conseqüència directe del comportament dels nostres fills (el plor d’un bebè, que el nostre fill vessi el suc de taronja, que el nostre fill es deixi la jaqueta a l’escola, etc.) sinó que és conseqüència de la nostra frustració o impotència per no poder controlar la situació. Fins i tot, és possible que de vegades ni tan sols ens immutem davant dels mateixos fets. Per tant, som nosaltres els que ens pugem o no pugem a damunt del “Dragon Khan” de les emocions.

Nosaltres podem decidir si ens deixem portar pel pensaments automàtics (en diem pensaments automàtics perquè si no els contrarestem ja no hi ha marxa enrere) i són del tipus: "quin desastre", "sempre el mateix", "no puc controlar-ho", "no pot ser que em prengui el pèl d’aquesta manera", "ara s’assabentarà qui és qui mana en aquesta casa", etc.

També és molt important observar la resposta corporal del nostres fills per tal d’aprendre a identificar quan estan damunt del "Dragon Khan" de les emocions, és a dir, amb semàfor de color vermell: parla accelerada, enrojolament, respiració accelerada, tensió corporal, etc., per tal d’evitar parlar amb ells en aquest moment sobre un tema conflictiu.

Cal esperar que estigui el semàfor en verd: parla més pausada, expiració, silenci, relaxació corporal, si cal fins i tot els deixarem una estona sols, fins que baixin del "Dragon Khan", per parlar sobre el que calgui, aclarir la situació i arribar a un acord. 

Cal que prenguem l’enuig, la ràbia i la resta d’emocions com un avís per canviar aquelles coses que no ens agraden. Cal iniciar a la família en el costum de discutir sempre les coses quan ha passat “la calor” del moment.

L'ESTRÈS I LA VIDA FAMILIAR

"....Em passo tot el dia corrent des que sona el despertador fins que me’n vaig a dormir (prepara esmorzars, acompanya els fills a l’escola, vés a la feina, treballa hores i hores, passa pel supermercat a comprar, prepara banys, sopars, ajuda amb els deures,...) i, finalment, sembla que t’asseus una estoneta al sofà, per petar la xerrada amb la família i no sé per què però al cap de cinc minuts no em recordo de la conversa i no em desperto fins que un dels meus fills o la meva parella em dona un cop de colze i em diu: Què no m’escoltes? Sempre fas el mateix..., no hi ha dret que m’ignoris! "

No només és habitual sentir una història com aquesta, sinó que cada cop és més freqüent trobar gent que a la pregunta “com estàs?” ens responen “molt estressats!!!” 

Autora: Anna Rosigue. Psicòloga. Col·laboradora de l’Escola de Pares de FaPaC i membre de IOIO – Educació Emocional.  

ESTÀS REALMENT ESTRESSAT?

No estic estressat si em sento amb un nivell d’activació alt, que fa que em senti amb ganes i predisposat a fer coses i, fins i tot, a superar reptes. Mantenir-se amb cert nivell d’activació és imprescindible per sentir-se bé. Per tant, mantenir a cert nivell “l’adrenalina” és bo. Això és estrès positiu.

Estic estressat quan em sento malament, trist, frustrat perquè penso que la situació em supera, i que no tinc capacitats o recursos suficients per superar-la. En aquest cas el nivell d’activació és excessiu. 

Sento que em passo el dia corrent amunt i avall, però que malgrat l’esforç que faig  no sóc capaç de fer bé la feina, d’educar i tenir cura dels meus fills, de ser una bona parella, etc. Sento que faci el que faci, la situació em supera constantment. Penso que “tot és molt difícil i complicat, que no puc superar-ho!”. Això fa que estigui nerviós i irritable i que salti per qualsevol cosa, em barallo constantment amb els meus fills, amb la parella i amb el meu entorn. Això és estrès negatiu.

QUÉ ÉS L'ESTRÈS?

L’estrès s’origina com una resposta corporal no específica (dilatació de les pupil·les, millora de l’audició i de la vista, tensió muscular, augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, etc.) davant de qualsevol demanda que se li fa a l’organisme. És com una resposta automàtica, d’origen genètic, similar a la dels animals, que ens capacita per valorar en pocs segons i de manera inconscient una situació com a amenaçant, nova o com a un desafiament i que el nostre organisme s’activi per afrontar-la. 

És natural que davant situacions desconegudes o d’incertesa, no puguem evitar aquest tipus de resposta corporal. Com, per exemple, quan els nostres fills ens demanen per primera vegada anar sols a l’escola, ens demanen o ens pregunten per primera vegada sobre el sexe, volen sortir de nit, etc. En el fons, el nostre cos ens està activant per afrontar correctament aquestes situacions, estem davant de l’estrès positiu.

A vegades l’estrès negatiu es va formant lentament com resultat de la magnitud i la quantia de les exigències: un llarg horari laboral, les frustracions i dificultats diàries de vida i de treball. L’estrès negatiu és el resultat del desequilibri entre les exigències i pressions a les quals s’afronta l’individu, per un costat, i els seus coneixements i capacitats, per un altre.     

L'ESTRÈS I LES RELACIONS FAMILIARS

L’estrès afecta la salut de la família. És molt difícil patir d’estrès sense que els altres el pateixin. Amb freqüència portem a casa l’estrès del treball o del carrer i fem que el cònjuge o els fills paguin per situacions que els són alienes, o a la inversa. Els pares o fills i les mares o filles tenen formes diferents de respondre a l’estrès. Els pares o fills tendeixen a allunyar-se, rondinar i tancar-se en si mateixos. Les mares o filles, amb freqüència, interpreten el comportament masculí com una falta d’amor cap a elles, però simplement és la reacció masculina a l’estrès. Les dones s’atabalen, reaccionen de forma exagerada per petites coses i se senten molt esgotades. Els homes, enlloc de brindar ajut a la dona pertorbada, s’enfurismen perquè ella està molesta, i la incomprensió d’ambdós agreuja la situació.

LES CAUSES DE L'ESTRÈS 

No són les circumstàncies que ens passen en sí mateixes les que ens causen la tensió, sinó la manera com les interpretem. Per exemple, de dues persones acomiadades d'un mateix treball, una es desespera en pensar en els seus compromisos, mentre que l’altra diu “he perdut aquest treball, però segur que m’està esperant un altre millor” i comença a buscar-lo. 

CONCURS DE FOTOGRAFIA DE GENER

BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA

                BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA

Totes les fotografies rebudes podran ser publicades al blog abans i després de la finalització del concurs, així com els noms dels concursants.

1.PARTICIPANTS
Pot participar tothom que tingui nens a l'escola

2. TEMA
El tema del concurs: LA FOTO DE LES TEVES FESTES!!

3. PRESENTACIÓ
Una fotografia per participant, que no pesi massa
Les fotografies es poden enviar de les següents maneres:
a. a través del correu electrònic a l'adreça: ampaescolajv@gmail.com
b. original o còpia a la bústia de l'AMPA

* no es tornaran les fotografies enviades pel concurs
Amb l'enviament de la fotografia, s'haurà d'adjuntar un sobre/arxiu amb nom i cognom de l'autor, telèfon i/o e-mail de contacte

4. PLAÇ DE PRESENTACIÓ
El plaç d'admissió és de l'1 al 25 de cada mes de 2013

5. PREMIS I JURAT
Els premis als guanyadors seran designats per un membre de l'AMPA i seran anunciats al blog, al Facebook i a la Circular de l'Escola. El guanyador/a del concurs rebrà un e-mail per part de l'AMPA indicant com aconseguir el seu premi.
Totes les fotografies rebudes així com els noms dels creadors podran ser publicades al Blog abans i després de la finalització del concurs.

6. ACCEPTACIÓ
Un cop tancat el plaç d'admisió, es donarà a conèixer el guanyador/a el nom del guanyador/a mitjançant el blog, Facebook i enviament d'un e-mail.

Els participants es responsabilitzen del compliment de les disposicions legals vigents en matèria de propietat intel·lectual i del dreta a la pròpia imatge. Tot participant ha d'ésser autor de la il·lustració que presenta i propietari dels drets d'autor. Les responsabilitats que puguin sorgir per aquest assumpte, seran assumides per la persona que s'acrediti en el concurs com a propietari/a.

Llei de Protecció de Dades. Totes les dades personals dels particpants seguiran el que estableix la Llei 15/1999 de protecció de dades i seran tractades per l'organització amb màxima confidencialitat.

Si en les fotografies apareixen menors d'edat, el pare/mare o tutor del menor autoritza a que aquesta imatge sigui publicada al Blog de l'AMPA.

Moltes gràcies per participar i molta sort!!!!

FOTOGRAFIES DEL CASAL DE NADAL

ELS REIS MAGS

6 de gener ARRIBEN ELS TRES REIS MAGS D'ORIENT: Melcior, Gaspar i Baltasar, els reis més màgics En realitat la festa dels Reis Mags d’Orient comença la jornada abans, per la tarda, quan es fan totes les cavalcades: els reis ja han arribat. 5 de gener: LA CAVALCADA DELS REIS Els carrers de tots els barris, pobles i ciutats s’omplen de famílies senceres per veure passar les cavalcades amb les carrosses reials. Majorets, bandes de música, carrosses amb diferents decoracions ... avisen que els Reis Mags estan a punt de passar. I tots els nens, embadalits, van recollint els caramels que es llencen des de qualsevol dels vehicles que passen. Els Patges Reials passen i recullen les cartes que la mainada, plens d’il.lusió, han escrit per als Reis Mags: una llista immensa de regals, joguines i desitjos, i potser alguna justificació en el cas que no hagin estat bons minyons. Un cop acabada la cavalcada, és l’hora d’anar cap a casa i preparar-ho tot per l’arribada dels reis. És tradició deixar en un balcó, pati o finestra una sabata de cada membre de la família. A dins, o al costat, hi haurem de deixar una mica de menjar pel Reis i Patges, i també una mica d’aigua per als camells (penseu en la feinada que tenen aquesta nit!! si a cada casa hi troben un petit mos, la feina se’ls farà més fàcil). També hi ha qui els deixa una miqueta de Moscatell!! I arriba el moment de posar-se a dormir ... si els nervis ho permeten!! 6 de gener: LA DIADA DELS REISDes del moments que els més petits obren els ulls són conscients que aquesta nit han d’haver passat els reis i que, si tot ha anat bé, el menjador deu estar ple de regals. A totes les cases passa el mateix: crits, emoció, corregudes amunt i avall, nervis ... quan es descobreixen tots els regals. Paquets i paquets de regals, amb els noms dels destinataris ... xocolatines, caramels, més regals ... ... i carbó per a aquells que no han estat del tot bons o que han fet alguna entremaliadura durant l’any. .

. Tortell de reis Quan acabem de dinar el dia de reis, els torrons i les neules s’aparten i deixen lloc a les postres típiques d’aquest dia: el tortell de reis. Es tracta d’un tortell (forma de cercle) fet com de brioix amb massapà a l’interior i fruita confitada a sobre. A l’interior s’hi amaguen dues sorpreses: la figureta i la fava. Us atreviu a fer-lo?? Veure recepta S’ha de partir el pastís a trossos petits o grans, però mai ha de quedar una porció per menjar: tants talls com persones hi ha. Al que li surti la figureta (normalment és la figura d’un rei mag) serà coronat amb la corona de cartró que ens donen quan comprem el tortell a la pastisseria. Al que li surti la fava, haurà de pagar el tortell (o en pot anar a comprar un altre, pagant-lo de la seva butxaca, per tornar a començar i veure si aquesta vegada té més sort!!)