A RASPALLAR-SE LES DENTS

Crear un hàbit per assegurar la salut dental   Raspallar-se les dents és un hàbit que els nens i nenes han d'adquirir quan són petits. Per aquest motiu és molt important que els pares conscienciïn els seus fills perquè aquesta operació la facin com a mínim tres vegades al dia: al matí, després d'esmorzar, després de dinar i després de sopar. És important que abans de fer servir el raspall de dents no el mullem amb aigua. Per tant les dents s'han de raspallar en sec, només amb la pasta de dents com a mínim durant 3 minuts. No podem anar amb pressa i no ens hem d'oblidar cap dent per raspallar. S'aconsella també fer servir el fil dental, sobretot al vespre per deixar la boca ben neta i evitar que durant la nit actuïn les bactèries. Netejar-se les dents no només serveix per eliminar les restes de menjar i evitar l'aparició de càries. També serveix per prevenir malalties a les genives i al nostre organisme. Els nens han de començar a anar al dentista a partir dels 3 anys. Per mantenir en forma les peces dentals és imprescindible una bona alimentació, evitar els caramels i dolços. S'han de menjar verdures, fruites, llet i els seus derivats, i productes rics en vitamines i minerals. Els dentistes recomanen fer servir una pasta de dent amb fluor perquè ajuda a conservar l'esmalt en un bon estat. I es recomana fer una revisió al menys una vegada l'any. Els pares han de predicar amb l'exemple. Els nens imiten les conductes i si veuen als pares raspallar-se les dents, és més fàcil que ells també ho facin. Per facilitar la tasca de raspallar-se les dents els podem posar un esglaó perquè es mirin al mirall, comprar un raspall amb algun motiu infantil i una pasta de dents amb un gust que els agradi. És important en el cas dels nadons que siguem nosaltres els que raspallem les seves dents (encara que en tinguin poques) Amb el temps els anirem ensenyant la millor manera perquè ho facin ells.  El raspall de les dents s'ha de canviar cada 3 mesos.

RECICLATGE DE MEDICAMENTS

La importància de reciclar correctament els medicaments: pel bé del Medi Ambient

Què hem de fer quan ja no ens cal un medicament?
Quan estem malalts, tan adults com infants, anem al metge i aquest ens recepta medicaments. Quan ja hem acabat els tractaments, tenim la tendència a guardar-los a la nostra farmaciola per si els tornem a necessitar ... i la majoria d’ells acaben caducats o en mal estat, o bé perdem les caixes i els prospectes i ja no sabem perquè eren .

És molt important que no llancem les medicines a les escombraries convencionals o pel desaigua de la pica, ja que aquesta acció resulta molt i molt nociva per al medi ambient.

Els medicaments estan per guarir-nos a nosaltres però no per malmetre i contaminar el nostre entorn.

La majoria de farmàcies catalanes disposen d’uns contenidors especialment ideats per a llençar-hi els medicaments usats, caducats o en mal estat.
És molt aconsellable fer una revisió de la farmaciola de casa almenys dues vegades a l’any.

Quan ho fem, hem de tenir precaució a retirar els medicaments caducats i també aquells que no en recordem la seva aplicació o hàgim perdut el prospecte. D’aquesta manera també evitarem fer-ne un mal ús que seria molt perjudicial per a la nostra salut o la dels nostres fills.

Els contenidors que trobarem a la farmàcia venen identificats amb la marca SIGRE (Sistema Integrat de Gestió i Recollida d'Envasos). Quan llancem un medicament en aquest contenidor, aquest junt amb els altres serà recollit i enviat a una planta de selecció: es classificaran segons el material de l’envàs (per després reciclar-lo) i el contingut (restes de medicament) es tractarà adequadament per a la seva eliminació sense contaminar.

Què hem de llançar al contenidor SIGRE:

medicaments que ja no es prenen; medicaments caducats o en mal estat; medicaments  que no tenen prospecte o envàs original; envasos i capses buides de medicaments.

Què NO hem de llançar al contenidor SIGRE:Termòmetres, radiografies, ulleres, agulles, piles, pròtesis, materials de cures (gases), objectes tallants, bosses de plasma ni cap tipus de producte sanitari, flascons o bosses per a presa de mostres de sang, femtes o orina i altres recipients similars utilitzats per a finalitats analítiques.

RECICLEM!!

La recollida selectiva a casa: fàcil i necessària

De ben segur que els nostres fills tenen més consciència que els adults sobre la necessitat de reciclar: només cal tenir en compte que actualment aquest és un tema  tractat a les escoles i, en el cas del pares, ni n’havíem sentit a parlar quan érem petits.
Però els nens i nenes, a part de les paraules dels professors, adquireixen hàbits en funció del què veuen fer a casa. Els pares som un model de comportament per als nostres fills i, encara que de vegades no en siguem del tot conscients, el què passa dia a dia dins de casa és el que després reproduiran ells en la seva quotidianitat.
En el tema del reciclatge, hem de ser un exemple a seguir: seleccionar les deixalles és un acte de responsabilitat per no malmetre el medi ambient.
La recollida selectiva ha anat augmentant en els últims anys en les llars catalanes. La població va prenent consciència de la problemàtica mediambiental, però encara queda un llarg camí per recórrer pel què fa als hàbits. Esperem que les noves generacions tinguin el reciclatge com quelcom habitual i normalitzat.

Per poder fer correctament la recollida selectiva, cada cosa ha d’anar al seu contenidor.

PAPER I CARTRÓ

Les deixalles de paper i cartró s’han de tirar als contenidors de color BLAU.

 Què hi podem tirar: Diaris i revistes, capses de cartró (plegades), envasos de paper (si són d’aliments, que no tinguin sense embolcalls d'alumini), papers d'embolicar regals, fulls de paper i llibretes (evitant les grapes, clips, espirals …), sobres i la publicitat impresa, rotlles de paper higiènic i de cuina…

 Què NO hem de tirar: paper carbó, paper plastificat, tovallons i paper de cuina usats (aquests anirien amb la matèria orgànica), papers bruts, fotografies…

La recollida selectiva del paper i cartró possibilita el seu reciclatge, suposant un estalvi d’energia, de matèries primeres i de consum d’aigua (necessari per a la creació de paper partint de pasta verge).  Amb el paper reciclat es podran fer noves capses i paper d'embalatge, així com objectes de papereria, revistes, diaris, llibres, paper higiènic ... sense haver de malgastar matèria primera. 

ENVASOS I PLÀSTICS

Les deixalles d’envasos i plàstics s’han de tirar als contenidors de color GROC.

 Què hi podem tirar:  ampolles de plàstic i garrafes (sense líquids), envasos de plàstic de iogurts, brics de llet, sucs … (sense líquids),  llaunes de conserves (ferro i alumini) i de refrescs, tapes de pots (de metall o plàstic), esprais de productes no tòxics buits, paper de plata, safates de porexpan,

 Què NO hem de tirar:  esprais plens, pots metàl•lics de pintures o productes químics, pneumàtics, petits electrodomèstics i productes d'informàtica que contenen tinta (aquests hauran d’anar a la deixalleria). Plàstics i embolcalls bruts.

La recollida selectiva dels envasos i plàstics és destacable la importància de reciclar l'alumini, evitant així la seva incineració que produeix emissions de metalls pesants molt contaminants. Amb el material reciclat procedent dels envasos i plàstics (incloent llaunes d’alumini i ferro) es fabriquen bosses i envasos de plàstic de tota mena, carpetes, papereres, mobiliari urbà, materials de construcció...  

VIDRE

Les deixalles de vidre s’han de tirar als contenidors de colorVERD.

 Què hi podem tirar: ampolles i pots de vidre buits i sense taps o tapes, pots de conserves buits (melmelades, salses… ), gots i copes de vidre, gerres, cendrers, vidre trencat

 Què NO hem de tirar:  els taps de les ampolles i els pots, bombetes, fluorescents, ceràmica, els pots buits que hagin contingut medicaments, miralls o vidre armat (amb petits filferros interiors). El vidre pla de finestres, miralls... es recull a les deixalleries per a poder fer un correcte reciclatge.

El procés de reciclatge del vidre és relativament fàcil i manté al 100% les seves qualitats. La recollida selectiva de vidre possibilita el seu reciclatge, suposant un estalvi important  de matèria prima i de petroli, i disminueix la contaminació atmosfèrica i la de les aigües.  Amb el vidre reciclat es tornen a fer ampolles, pots, gots i altres objectes.

FRACCIÓ ORGÀNICA

Les deixalles orgàniques s’han de tirar als contenidors  amb la tapa de color TARONJA (moltes vegades compartits amb els GRISOS de Rebuig). A casa, les hem de posar en unes bosses especials de color taronja que venen en la majoria d’establiments.

 Què hi podem tirar: Restes de verdura i fruita, carn (i ossos), peix (i espines), closques d'ou, marisc i mol.luscs, closques  de fruita seca, restes de pa, menjar sòlid en mal estat, marró de cafè o d'infusions, paper de cuina o tovallons de paper usats, taps de suro, poda petita (de flors i plantes) i gespa tallada, rams de flors pansits i flors seques, serradures fusta natural, llumins, excrements d'animals domèstics

De la fracció orgànica se n’obté adob per a l'agricultura i la jardineria, i s’utilitza per generar gas.

REBUIG

Les deixalles de rebuig han d’anar als contenidors convencionals.

 Què hi podem tirar: Tot allò que no es pugui reciclar:  pols d'escombrar i d'aspirar, cendres, burilles de cigarreta, compreses i bolquers, paper transparent, cotó fluix, bolígrafs, llapis usats…

DEIXALLERIA

 Què hi podem tirar: Totes les deixalles que no podem llençar als contenidors mencionats anteriorment, residus voluminosos i materials reutilitzables (que no necessiten procés de reciclatge per poder seguir essent utilitzats): Ampolles de cava, roba, sabates, petits electrodomèstics i aparells d'informàtica (ordinadors, impressores, televisors, ràdios, microones, cables elèctrics …), tòners i cartutxos d'informàtica, paelles, cassoles, etc, cartrons de grans dimensions, ferralla i metalls diversos (alumini, acer inoxidable, plom, llautó…), oli de cuina i olis  de cotxe, moto…, radiografies, aerosols, pesticides, piles i termòmetres, fluorescents i bombetes, pintures, coles, vernissos, dissolvents… envasos de productes de neteja, , cosmètics, electrodomèstics, trastos i mobles, pneumàtics de bicicleta, bateries de cotxe, porexpan net, restes de poda i jardineria, fustes petites, runa i vidre pla (finestres, miralls …).

 Què NO hem de tirar:  Residus industrials especials (tòxics i perillosos), residus sanitaris, residus especials.

ESTALVIEM AIGUA

Amb sequera o no, l'aigua és un be escàs

L’aigua és un tresor!!
Aquest any la sequera ha sigut notícia de primera plana. La situació d’alerta va arribar a uns límits que tots vàrem prendre consciència de la importància d’estalviar aigua. Però els nous hàbits que molts de nosaltres vàrem incorporar a la nostra quotidianitat és  important mantenir-los encara que als telenotícies ja no es parli de sequera.

Plogui o no, l’aigua és un be escàs durant tot l’any i no n’hem de fer un ús irracional i innecessari. En el fons, racionalitzar-ne el consum no és tan difícil i, sobretot el que hem d’evitar malgastar-la (i això és una qüestió d’hàbits).

I els nens hi juguen un paper important. Tot i que a les  escoles es treballa aquest tema a fons, intentant inculcar la cultura del no malbaratament de l’aigua, hem de fer que aquest respecte neixi des de casa. I la  manera és que els adults actuem amb responsabilitat per tal que els fills tinguin model i exemple a seguir d’una forma espontània: els nens han d'adquirir hàbits.

A continuació proposem algunes mesures que podem prendre per l’estalvi d’aigua i consells per evitar-ne el seu mal ús. Veureu que moltes de les propostes no són tan descabellades i que, de vegades, ens fa falta llegir certa informació per veure que senzill pot resultar:

El WC no és una paperera

Cada vegada que fem una descàrrega de cisterna estem gastant de forma absurda entre 9 i 12 litres d’aigua. Si en som conscients no hi llançarem papers, cabells o altres coses que no costa gens tirar a la paperera normal.

Per què tenim obertes les aixetes quan no les utilitzem?

Rentar-nos les dents pot significar un consum de 12 litres d’aigua! I netejar-nos les mans, de 18 litres!!
Quan ens rentem les dents, mentre les estem raspallant, per què necessitem que ragi l’aigua? Moltes vegades és un acte que fem sense pensar, però si en prenem consciència veurem que és absurd i tancarem l’aixeta, tornant-la a obrir quan torni a ser necessari l’ús de l’aigua (per glopejar).
El mateix podríem dir de quan ens rentem les mans, ens dutxem o afaitem. Mentre ens estem ensabonant, perfectament poder tancar l’aixeta sense que la nostra activitat es vegi afectada. Després, per treure’ns el sabó, la tornem a obrir.

Dutxa en comptes de bany

Si pensem en la quantitat d’aigua que necessitem per fer-nos un bany no ens quedarem indiferents: entre 200 i 300 litres d’aigua. Una dutxa pot representar un 20% d’aquest consum.

Manteniment d’aixetes

Sovint no donem importància a una aixeta que gotegi o al mateix vàter si hi regalima un filet d’aigua. Si poguéssim recollir tota l’aigua degotejada durant tot un dia ens adonaríem de la quantitat que representa aquesta pèrdua. Reparant-ho estalviarem molts litres d’aigua. Una aixeta que goteja pot arribar a perdre fins a 1.000 litres d'aigua al mes.

Si tenim rentavaixelles ...

Encara que pugui semblar el contrari, un bon ús del rentavaixelles pot significar la meitat de consum d’aigua que rentant a mà. Però per fer-ho bé hem posar en marxa el rentavaixelles amb la càrrega màxima (estalviarem aigua i energia).

Però si rentem els plats a ma ...

No deixem córrer l'aigua inútilment mentre estem ensabonant. Val la pena omplir la pica amb aigua i sabó, i ensabonar (amb l’aixeta tancada) tot el que hem de rentar a la vegada. Després, ho esbaldim de forma seguida.. Podrem reduir a la meitat el consum d’aigua.

Rentem bé la roba

Cada vegada que podem en marxa la rentadora, fem-ho amb la càrrega completa. Entre 60 i 90 litres es poden utilitzar en cada rentat, per tant estarem estalviant molta aigua i també energia.

Instal.lar economitzadors a les aixetes

Aixetes de baix consum, limitadors de cabal, airejadors ... Són petits elements molt barats i fàcils de col.locar que ens permetran estalviar entre un 40 i 60 % l’aigua que utilitzem sense percebre la diferència.

La cisterna del WC

Hi ha sistemes que ajusten la descàrrega a la quantitat  necessària. Controlar aquest volum de consum pot significar un estalvi del 60%

El cotxe ben net
Però, pensant en el consum d’aigua, és molt millor portar-lo a un túnel de rentat que no pas fer-ho a casa amb una mànega (així podem arribar a gasta fins a 400 litres!!)

Regar les plantes del terrat o del balcó 

És millor regar-les a primera hora del matí o al vespre: evitarem l’evaporació per l’acció del sol.

Podem regal les plantes amb l’aigua que rentem la fruita o la verdura, però també amb l'aigua de bullir la verdura o els ous: aquesta aigua fins i tot és mol beneficiosa per les plantes del terrat o del balcó.
Si tenim plantes autòctones, acostumades al nostre clima (farigola, romaní, espígol, alfàbrega...), ens duraran més si fa molta calor i consumiran deu vegades menys aigua que les flors de temporada

UNA DOTZENA D'HABITUDS SALUDABLES

L’ocupació intensiva, l’esgotament per jornades de treball titàniques, o l’absència de motivació ens fan difícil afegir, a la nostra  carregada agenda, tasques addicionals per augmentar el nostre grau de salut.
A continuació, trobaràs un conjunt de petites accions que, integrades a la quotidianitat, et proporcionaran un guany de salut considerable, amb un grau d’esforç i dedicació ínfims, una oportunitat per millorar el teu estil de vida, vegem:

1 – Un bon esmorzar, de rei, de bon matí!
Estudis científics han demostrat que amb un bon esmorzar de bon matí les probabilitats de menjar de més la resta del dia disminueixen i també millora el nostre estat físic i mental. Els nens que esmorzen bé se’n surten millor a l’escola.
La dita ens diu: Esmorzar de rei, dinar de ric i sopar de pobre.
Amb un bon esmorzar, guanyem salut!

2 – Incloguem el peix blau als nostres àpats!
El peix blau és ric en greixos omega-3. Els greixos essencials omega-3 redueixen el risc de  patir malalties coronàries, normalitzen la tensió arterial, contribueixen a reduir les taxes de colesterol i ens ajuden a gestionar millor les al·lèrgies.
Menjant peix blau un cop per setmana, guanyem salut!

3 – Ens convé dormir prou!
Dormir és un activitat fisiològica imprescindible per restablir els adequats nivells d’energia i proporcionar als nostres sistemes la recuperació necessària.
Els experts recomanen dormir al menys 7 ½ hores diàries, concretament 5 cicles del son complets. Dormir poc ens afecta la memòria, l’atenció i l’aprenentatge. Les persones que no dormen bé són més propenses a patir accidents i infeccions.
Una migdiada, d’una mitja horeta, és un molt bon costum!
Dormint prou cada dia, guanyem salut!

4 – Fem vida social!
El benestar general d’una persona depèn en gran mesura de la qualitat dels seus vincles amb els altres. La soledat és un factor perjudicial per a la salut que ens pot provocar tristesa i depressió.
Ser membre d’una associació reforçarà el nostre sentit de pertinença a la comunitat, al grup trobarem i proporcionarem recolzament, assessorament, ajut en temps difícils i companyia. Participar en les activitats del grup ens mantindrà ocupats, actius i saludables.
Participant activament en una associació, guanyem salut!

5 – Sortim i caminem!
Caminar almenys 30 minuts al dia és fàcil d’integrar a la nostra quotidianitat, per exemple, fent a peu algun, o part, dels trajectes diaris.
D’entre els beneficis de caminar tenim: disminuir significativament les possibilitats de patir hipertensió i diabetis, millorar el metabolisme del colesterol, prevenir l’osteoporosi, afavorir el trànsit intestinal (prevé l’estrenyiment i el càncer intestinal).
Caminant, millorem la nostra bona forma física general i guanyem salut!

6 – Tinguem cura de les dents!
Les artèries i les venes que reguen les nostres dents estan connectades amb el sistema circulatori general del nostre organisme, una infecció a les dents es pot propagar a la resta del cos.
Rentant-nos i raspallant-nos les dents desprès de cada menjada, guanyem salut!

7 – Conreem un passatemps!
Llegir, fer pastissos, escoltar música, tenir cura del jardí, pintar; els passatemps ens proporcionen descans, relaxació, alegria i goig de viure.
“Les persones que tenen un passatemps són generalment més saludables, tenen un menor risc a patir depressió i demència.” diu Peter Lichtenberg, director de l’Institut de Gerontologia de la Universitat Estatal de Waine.
Amb l’alegria i la satisfacció de sentir-nos creatius, de participar i d’estar connectats amb el grup, millorem la nostra qualitat de vida i guanyem salut!

8 – Protegim-nos la pell del sol!
Els raigs ultraviolats danyen la nostra pell, la ressequen i li provoquen arrugues. Una exposició perllongada al sol ens pot provocar cremades i, fins i tot, càncer. Els experts recomanen: protegir-nos la pell amb la roba o amb cremes amb filtre solar i evitar prendre el sol entre les 10.00h i les 15.00h.
Protegint-nos del sol, guanyem salut!

9 – Mengem sa!
De vegades, fem els àpats importants del dia saludables i descurem els petits àpats (el berenar, per exemple), menjant aliments alts en sucre, sal o greixos. Ens convé que aquests àpats menors també siguin saludables; les fruites fresques i les verdures són una bona opció: una poma, un llesca de pa amb tomàquet, …
Les fruites i les verdures fresques ens ajuden a mantenir un cor saludable, ens milloren la memòria i ens redueixen el risc de patir certs tipus de càncer.
El refranyer diu: Amb una poma cada dia, metges estalviaria.
Amb àpats saludables, guanyem salut!

10 – Beguem aigua!
L’aigua és la més saludable de les begudes.
Entre el 60% i el 70% de la composició del nostre cos és aigua. L’aigua contribueix al bon funcionament del nostre organisme, a mantenir la temperatura corporal, a eliminar residus del metabolisme, …
Les necessitats d’aigua diàries són dependents de molts factors: la temperatura ambient, l’exercici físic que fem, el pes corporal, el tipus d’aliments que ingerim (si mengem aliments molt salats tindrem més set, si mengem fruites fresques estem menjant i bevent simultàniament).
Escoltant-nos la set i utilitzant l’aigua per assaciar-la, guanyem salut!

11 – Beguem te!
Les fulles de te han estat emprades per la medicina tradicional xinesa per tractar l’asma, les angines de pit i altres malalties vasculars i arterials i se li atribueixen un seguit de propietats: augmenta la concentració i l’agilitat mental; és astringent i pot ser útil per processos d’irritació d’estómac, mal de cap i processos febrils; és antioxidant, antimutagènic, antibacterià i anticancerígen; en el sistema cardiovascular, disminueix els nivells elevats de colesterol i prevé l’arterioesclerosi.
Bevent te, guanyem salut!

12 – Respirem en espais lliures de  fum!
Compartir un espai amb algú que fuma exposa, els que no fumen, als perjudicis del tabac i a llarg termini pot ser causa de patologies greus com el càncer i malalties cardiovasculars. És per això que ens convé respirar en espais sense fum.
Evitant cafeteries i restaurants de fumadors, … guanyem salut!

Adopta un estil de vida saludable!
Segur que tens raons per deixar-ho per demà: estàs cansada, o cansat, no tens temps, … Però tens molts més motius per augmentar el teu nivell de salut i la teva qualitat de vida.
Hi tens molt a guanyar!

TENINT CURA DEL BOSC

Per què hi ha gent que embruta els boscos? Quan sortim a passejar pel bosc, o fem una excursió per la muntanya, ens agrada gaudir de la naturalesa, de la pau i l’ambient de Natura que es respira, dels paisatges i paratges naturals … Però sovint (de vegades, massa sovint) aquests paisatges  estan bruts i plens de deixalles causades per l’home i la seva actitud incívica. És molt important que eduquem als nostres fills i filles en l’estimació i el respecte cap a la Natura, i els hem d’ensenyar que enlloc (però menys al bosc o la muntanya) s’han de llençar coses al terra o malmetre l’entorn. Molesta moltíssim anar caminant i topar amb brutícia i deixalles que embruten el paisatge i que, en moltes ocasions, són nocius per a l’hàbitat i els animals  (al bosc, per exemple, una ampolla de vidre pot provocar un incendi un dia d’estiu amb molt sol). Per què la gent ho tira? Per què està tant brut? Per què ningú ho recull? … Aquestes són algunes de les preguntes que ens fan les nostres criatures i a les quals a vegades és difícil trobar resposta. I no heu tingut mai el sentiment o les ganes de començar a recollir tota aquesta brutícia? Doncs aquesta és una activitat que, de tant en tant, es pot fer i és molt reconfortant: si sortim a fer una passejada pel bosc, no costa gens emportar-nos una bossa d’escombraries a la motxilla i anar recollint la brossa que ens anem trobant pel camí. No es tracta de tenir  la sensació negativa d’estar  recollint la brossa dels altres, sinó tenir el sentiment positiu d’estar netejant allò que ens estimem i sabem apreciar: la natura. Amb aquesta activitat, els nostres fills prendran plena consciencia del mal que s’està fent quan es tiren objectes, ampolles, bosses de plàstic, llaunes, … o un simple tros de paper a la muntanya. Potser ens dóna la sensació que no serveix de res el que estem fent …  que és un petit gra de sorra en un desert … però en realitat, aquella ampolla o aquell tros de plàstic que hem agafat ara ja no hi és i ja no està fent mal a la natura ni al paisatge.

FARMACIOLA DE VIATGE

Per anar ben preparats

Si viatgem amb nens és necessari que preparem una farmaciola ben equipada per contribuir que el viatge sigui més còmode en cas que l'haguem de necessitar. Abans d'iniciar un viatge hem de fer, primer de tot, una llista de totes les coses que potser  necessitarem i hem d'incloure la medicació que el nen sol prendre habitualment quan es troba malament. No hem d'oblidar la targeta de la seguretat social o de l'assegurança mèdica i en el cas que viatgem amb nadons, haurem de portar sempre el llibre on estan anotades les vacunes i el telèfon del pediatre.

La farmaciola de viatge ha de ser simple i pràctica i amb medicament que sapiguem utilitzar segons l'edat i el pes dels nens.

No oblideu guardar la farmaciola en un lloc on els nens no hi puguin accedir, i lluny de la calor, la llum o la humitat. Els medicaments s'han de guardar en el seu envàs original, per tenir a mà el prospecte i la data de caducitat.

Què necessitem?

Material:

Compreses de gasa estèril
Vendes de gasa
Cotó
Esparadrap, tiretes i “steri-streep”
Termòmetre
Pinces de punta fina i tisores amb la punta rodona
Tovalloletes humides per la higiene de cara i mans

Medicació i substàncies preventives:

Per a la desinfecció de ferides: sabó líquid, sèrum fisiològic, aigua oxigenada i alcohol de 70º.
Protector solar
Repel·lent de mosquits
Pomada especial per alleugerar les picades d'insectes i al·lèrgies
Pomada antibiòtica per si s'infecten les picadures dels insectes
Gases per les cremades

Medicació per la febre i el dolor: paracetamol, ibuprofeno, aspirina infantil
Medicació pels vòmits i les diarrees: sobres de re hidratació oral
Medicació per no marejar-se
Sèrum fisiològic i col·liri antibiòtic per la conjuntivitis
Pel mal d'oïda: gotes òtiques

El destí de les nostres vacances és important alhora de preparar la farmaciola. Potser anem a una ciutat on hi ha farmàcies a poca distància i es pot accedir a un metge amb facilitat, o a un petit poble on el servei és més limitat o potser anem a un país on les barreres culturals i idiomàtiques poden dificultar l'accés als medicaments.  Si hem de viatjar a països concrets que exigeixen vacunes o tractaments previs ens haurem d'informar amb antelació als centres de vacunació internacional i prendre les mesures oportunes per no patir el risc d'agafar malalties com per exemple el paludisme o la febre groga. A més hauríem d'afegir a la farmaciola productes per desinfectar l'aigua.