FANALET PER ANAR A REBRE ELS REIS

FANALETS PER ANAR A REBRE ELS REIS

La nit de Reis, molts nens i nenes van a rebre els Reis Orient amb fanalets, ja que gràcies a la claror d'aquests els Reis podran veure bé el camí i no es perdran.

Us proposem un model de fanalet casolà de cartolina, per tenir-lo preparat amb temps per a aquest dia tant especial:

El fanalet és un cub obert per la part de dalt. A cada una de les 4 parets hi ha obertures que deixen passar la llum d’una espelma encesa a l’interior. Tot el conjunt se subjecta d’un pal lligant-lo amb fil.

Necessitarem:

• Una cartolina normal de 50x65 cm de mida
• Paper de cel·lofana de colors
• Un punxó
• Tisores
• Adhesiu
• Un pal per penjar el fanalet

Teniu dues possibilitats:

A) Model resistent: un fanalet per cada cartolina (DIBUIX 1). És un model molt resistent i que no es desmunta amb facilitat.

B) Model estalviador: dos fanalets per cada cartolina (DIBUIX 2). Aprofita millor el material, però cal encolar-lo amb cura per tal que la base no es desenganxi amb el pes de l’espelma (es pot reforçar amb una mica de celo).

 Els passos són els següents:

1- Dibuixar la plantilla sobre la cartolina.

2- Retallar-la. Es pot fer amb tisores, cúter o punxó. En el cas de nens petits, el cúter resulta perillós; millor tisores per aquells que ja les saben fer anar, i punxó per als que encara no en saben. Tingueu en compte de deixar les pestanyes corresponents.

3- En cada una de les 4 parets del fanalet hi practicarem les obertures. Aquestes se solen fer amb formes diferents: un avet, una estrella, un àngel, una campana,... Primerament, dibuixeu la silueta desitjada sobre la paret (tingueu en compte que el dibuix ha de quedar dret un cop el fanalet estigui muntat). A continuació, retalleu-la amb l’ajuda d’un punxó.

4- Sobre cada una de les obertures hi enganxarem un tros de paper de cel·lofana de colors (tingueu en compte que quedi enganxat per la banda de dins, un cop el fanalet estigui muntat).

5- Amb el punxó, practiquem un forat sobre la part superior de cada paret, a 1cm de la vora. Aquests forats ens serviran després per passar-hi el fil.

6- Dobleguem les pestanyes.

7- Encolem les pestanyes i muntem el fanalet. Si seguiu el model B, podeu reforçar la base amb una mica de celo.

8- Enganxem la llàntia amb pegament al bell mig de la base. Per tal que després sigui més fàcil d’encendre, és preferible que abans n’hagueu cremat el ble.

9- Retallem 4 trossos de fil resistent d’uns 30 cm. En lliguem un a cada paret, aprofitant el forat que hi havíem fet abans. Cal fer servir un nus que en estrènyer-lo no estripi la cartolina, p.ex. una bolina (v. DIBUIX 3).

10- Lliguem els 4 fils a l’extrem d’un pal d’uns 30 o 40 cm de llarg i entre 5 i 10 mm de gruix. Per tal que el fil no s’escapi, va bé de practicar una petita clivella en la fusta en el lloc on lligarem els fils. La podeu fer amb l’ajuda d’una serra de marqueteria o d’un ganivet fort de dents esmolades.

I amb això ja està. Ja podeu encendre la llàntia de l’interior i gaudir del vostre fanalet.

ANY NOU

1 de gener

LA PRIMERA FESTA DE L'ANY

El dia 1 de gener és el primer dia de l’any  segons el nostre calendari (el calendari Gregorià).
Es tracta del cap d’any … l’inici de l’any nou, i és un moment propici perquè tothom s’ompli de nous propòsits i noves metes. Qui no ha sentit mai la frase “any nou … vida nova”.

La nit anterior, qui més qui menys, l’ha passat de festa, acomiadant l’any anterior i donant la benvinguda a l’any que comença. El dia 1 de gener, doncs, acostuma a ser un dia tranquil. Hi ha gent que el comença veient per la televisió el concert amb ballarins de balços que cada any es fa a Viena. N’hi ha molta que se’n va a la platja a veure els primers raigs del sol del nou any (aquest poden ser els més matiners o bé els que encara no han anat dormir). I per a la majoria la diada se celebra en família, fent un dinar  amb els més íntims.

CAP D'ANY

31 de desembre

L'ÚLTIMA NIT DE L'ANY ... LA NIT MÉS MÀGICA
Aquesta nit, juntament amb la revetlla de St. Joan, són les nits en què els nens i nenes van a dormir més tard! En aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any.
De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar (avis, tiets, cosins...) i apareixen més sopars entre amics.
Està a punt d’acabar l’any i s’han de fer tots els preparatius per rebre l’any nou que entra. Tots ben arreglats i un bon sopar a la taula.
Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit: quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i quan sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!!
Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges de mòbil).
Per què mengem raïm amb les campanades?
La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada. D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just  acaba de començar.
Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.
Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: un any en el qual hi va haver un excedent molt important en la collita de raïm i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.

Hi ha altres tradicions lligades a la nit de cap d’any:

- A Itàlia, per tenir sort, després de la última campanada es mengen un plat de llenties. Es veu que l’origen de la tradició és el mateix que el del raïm a casa nostra: un accedent en la collita.

- (Això només ho poden fer els adults). Hi ha molta gent que abans de començar les campanades tira una joia d’or (anell, braçalet, cadena...) dins una copa de cava. Quan es fa el primer brindis de l’any, s’han de beure la copa de cop, i recollir amb la boca l’objecte d’or. Així, diuen, també s’obtindrà sort durant tot l’any nou.

- Un altre sinònim de sort per a l’any que comença és portar la roba interior de color vermell.

La qüestió, com veieu, és buscar qualsevol “ritual” per tenir sort i fortuna.

L'HOME DELS NASSOS

31 de desembre

L'HOME QUE TÉ TANTS NASSOS COM DIES TÉ L'ANY

Els grans de casa expliquen als més petits (que escolten amb uns ulls com unes taronges):
“el dia 31 de desembre surt un senyor a passejar pels carrer i heu de saber que aquest home té tants nassos com dies té l’any!!!!”
Els nens no donen crèdit al què estan sentint ... perquè és difícil d’imaginar un home amb 365 nassos a la cara, no??? La canalla surt a buscar-lo pels carrers del poble o la ciutat, però mai aconsegueixen veure’l.

Els grans, per altra banda, van dient: mira, l’home dels nassos va per allà!!; ostres, ara l’he vist en aquell carrer!!; ... l’acabo de veure entrant en aquella botiga!!...
I és que qualsevol persona és l’home dels nassos ja que a l’any només li queda 1 dia (estem a 31 de desembre) i, per tant, com que té tants nassos com dies té l’any, ara mateix només té 1 nas!!!!

ELS SANTS INNOCENTS

28 de desembre HEU VIST ALGÚ AMB UNA LLUFA PENJADA A L'ESQUENA? Potser aquesta és la broma més típica i tradicional que tenim per celebrar el dia dels Sants Innocents: penjant una llufa, un ninot retallat d’una fulla de paper de diari, a l’esquena d’algun amic, familiar o, simplement d’ algú que passa pel carrer. Tot i així, avui en dia, el més habitual és fer bromes als nostres coneguts: explicar una mentida inofensiva o “trola” increïble a veure qui és l’innocent que se l’empassa (evidentment, després o a l’endemà s’ha de desvelar la veritat). I això també ho fan els mitjans de comunicació: a les televisions, ràdios i diaris es publiquen notícies basades en una broma. I se'n diuen innocentades.

NADAL

25 de desembre

"PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL"

La celebració del Nadal és, de ben segur, la més familiar de totes les festes de l’any.
Les famílies es reuneixen al voltant de la taula a menjar el que potser és el dinar més llarg per a la majoria.
La tradició marca el què s'ha de menjar:  escudella i carn d'olla, brou amb els galets més grossos que puguem trobar, pollastre darcit ( o qualsevol au ) i de postrs els torrons, les neules i altres dolços.
És una celebració que s’acostuma a fer en família, reunint vàries generacions, i on la música hi té un paper molt important: les nadales!!!
Els més petits han de recitar el vers de Nadal, o la dita, al final de l’àpat. Si ho fan prou bé, segur que els grans els donaran una paga ben merescuda.
Dita de Nadal:En realitat no hi ha cap dita de Nadal concreta que sigui “obligada” i es recompensa qualsevol vers que es vulgui recitar. Hi ha moltes escoles que els dies previs a les vacances de Nadal fan practicar als nens i nenes poemes o versos relacionats amb la temàtica nadalenca.
Per si no en sabeu cap i us fa il·lusió que els vostres fills en recitin alguna, aquí proposem una que sempre va bé:

“Sóc petitet/a així
i de versos no en sé dir
però aquí tinc una butxaqueta
per qui me la vulgui omplir”

FER CAGAR EL TIÓ

24 de desembre

EL TRONC MÉS ESTIMAT PER TOTS ELS NENS I NENES

Com pot ser que un tros de fusta esdevingui el centre de la festa i sigui un dels “personatges” importants dels Nadals??
Doncs l’origen està en el fet que, antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes per a l’home: els mobles, les eines, les bigues de les cases i les de les vies del tren, escales, estris de casa … Igualment, la fusta de l’arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per donar calor i caliu a les cases i per il·luminar.
Així dons, el tió de Nadal té l’origen en una mena de festa o celebració com a agraïment i reconeixement de la importància de l’arbre i la seva fusta a les llars.
D’aquesta manera, el dia 24 de desembre a la nit, després d’assistir a la Missa del Gall, la família cremava el tió, i aquest obsequiava als més petits amb dolços i llaminadures.

La tradició de fer “cagar” el tió:
La tradició marca que han de ser els petits de la casa els encarregats de buscar un bon tronc. Els nens també seran els que faran que el tronc es converteixi en un personatge que, mica en mica, cobrarà vida: cal que tingui ulls, nas i, sobre tot, boca.
Tot i així, hi ha cases on el tió arriba tot sol: un dia algú pica el timbre de la porta i resulta que és el tió!
El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal.
Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!.
S’ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l’hi el menjar abans d’anar a dormir.
Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans!)
El tió, poc a poc i sense que ens en adonem, anirà omplint la panxa … fins el dia que l’haurem de fer “cagar”. És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta.

I arriba el dia 24 de desembre… i ja podem començar el ritual per fer “cagar” el tió: els més petits es col.loquen al voltant del tronc que ha d’estar tapar amb la seva manta.
“caga tió, neules i torrons…”: a ritme de cançó, tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió … i finalment … de fora màgica … sortiran els regals i obsequis per a  tota la família i amics.
La tradició era que el tió “cagués” les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s’anirien consumint durant les festes. Actualment hi ha moltes famílies que mantenen aquesta tradició tot combinant els dolços amb els regals.
Els nens cantaran i donaran bastonades al tió… aixecaran la manta i aniran trobant els regals … mentre al tió li quedin forces!!!

I quan s’acaba la festa? Antigament quan a sota la manta s’hi trobava  una arengada, això voli dir que el tió ja havia acabat!!! Actualment els tions poden “cagar” qualsevol cosa.
I després, què passa amb el tió?
Depèn de cada família: hi ha cases on el tió marxa, tal com va arribar! En canvi, hi ha famílies que l’agafen i el cremen (recuperant una mica la tradició original) de manera que l’any següent hauran de fer-ne un altre