dissabte, 23 de juny del 2012

EL DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH)


Té el meu fill un dèficit d’atenció (amb hiperactivitat)? TDAH
Avui en dia cada cop se senten més casos de nens i nenes amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. Sovint és el bon treball que es fa des de les institucions properes al nen (sovint l’escola); tot i que també hem d’anar amb precaució ja que se’n fa un abús d’aquesta etiqueta.
Tot i que a l’escola acostumen a estar força alerta, on millor ho podreu detectar és des de casa.
Us faig un llistat de coses que podeu observar en el vostre fill/a si ja creieu que les coses poden anar per a qui. No obstant que compleixi els requisits següents no vol dir que el vostre fill tingui TDAH ni viceversa.
Això no són criteris diagnòstics. Si teniu dubtes ho millor és que contacteu amb un professional i mai etiqueteu al vostre fill pel que a continuació és diu.
  • Es distreu amb facilitat.
  • Canvia de joc de forma freqüent.
  • Li costa concentrar-se en les tasques d’escola.
  • És un nen inquiet, molt mogut.
  • Es pren les coses molt a pit.
  • Creus que podria tenir l’autoestima baixa.
Si tot això no us afecta a la vida diària no cal que hi doneu més importància. Els nens acostumen a ser moguts perquè no oblidem que són nens.
En cas de què si noteu que això us pugui estar afectant a la vostra vida quotidiana mai estar de més consultar-ho amb l’especialista.
A continuació us exposo uns consells que us poden anar bé si sabeu del cert que el vostre fill té aquest problema; és a dir, que us ho ha comentat algun especialista després de fer la valoració oportuna.
CONSELLS
Els consells que us dono són molt concrets per a nens de parvulari i primària.
Com a pares els heu de marcar uns horaris als vostres fills.
Dediqueu estones a jugar amb ells a jocs que els facin raonar (com ara jocs de construcció, de lletres...).
Intenteu que quan estiguin fent una tasca, com ara jugar, no canviïn ràpidament de joc. Han de saber estar en un lloc i no en dos alhora.
Un exercici molt senzill es procurar que quan estiguin pintant no se surtin de la ratlla i mostrar-los-hi on s’han equivocat.
També va molt bé que busquin les diferències en passatemps i que facin puzzles.
Pel que fa a aspectes més emocionals, aquests nens acostumen a tenir l’autoestima baixa; pel que és molt important que els reforceu quan facin les coses bé.
Això no vol dir que no els hagueu de marcar quan estan fent les coses malament però feu-ho amb molt de tacte.
Especifiqueu perquè no està bé i com seria la forma més correcta.
De totes maneres si teniu dubtes escriviu-me a cris.jimenez.aguilera@gmail.com 

Cristina Jiménez Aguilera. Núm. col·legiada 18734.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada